martedì 29 settembre 2009

Mea culpa

Mea culpa, pensavo che le bastonate arrivassero solo il lunedì, però mi sbagliavo di brutto!
Stamattina la piccola è passata da 40 di ossigeno a 87...e la saturazione sempre oscillando come non mai... risultato: Ada intubata un'altra volta.
La radiografia che le hanno fatto oggi pomeriggio ha svelato il mistero... un tappo di catarro che le fa ostruzione in un polmone... ora dobbiamo aspettare che la macchina con il suo getto d'aria liberi sto tappo che si è formato...
Ora parliamo del fronte infezione...
Le analisi del sangue che le hanno fatto hanno rilevato che l'infezione sta andando via, però l'analisi del liquido della puntura lombare hanno rilevato dei valori un poco alti... ossia, possibile meningite... però come la mostra no era "pura" perché nel fare la puntura avevano preso un capillare... oggi le hanno fatto un'altra puntura ed ora aspettiamo i risultati... ma come Ada se lo piglia tutto... (intanto già la stanno curando)
Domani le faranno una eco alla testa... speriamo che l'emorragia se ne stia tranquilla senza avanzare, anzi, retrocedendo un poco...
Scusate ancora... però oggi non ho tanta voglia di essere ottimista... domani si vedrà.
----------------------------------------------------------------------------------
Culpa meva, pensava que les bastonades arribaven només els dilluns, però m'equivocava completament!
Aquest matí la petita ha passat de 40 d'oxigen a 87... i la saturació oscil·lant com mai... Resultat: l'Ada intubada una altra vegada.
La radiografia que li han fet avui a la tarda ha desvetllat el misteri... Un tap de mocs que li col·lapsa un pulmó... Ara hem d'esperar que la màquina alliberi amb el seu doll d'aire aquest tap que s'ha format...
Ara parlem del front infeccions...
Les anàlisis de sang que li han fet han revelat que la infecció està marxant, però l'anàlisi del líquid de la punció lumbar ha revelat valors una mica alts... o sigui, possible meningitis... però com que la mostra no era "pura" perquè havia sortit sang durant la punció... avui li han fet una altra punció i ara esperem els resultats... però com que l'Ada ho agafa tot... (mentrestant ja l'estan tractant)
Demà li faran una altra ecografia cerebral... Esperem que l'hemorràgia estigui tranquil·la sense avançar, o millor, retrocedint una mica...
Perdoneu... però avui no tinc ganes de ser optimista... demà es veurà.

Esplugues de de Llobregat, 29/09/2009

domenica 27 settembre 2009

Born to be kangaroo

Salve a tutti, a quelli belli e a quelli brutti :wink:
Un'altra settimana è passata, e stiamo già a 52 giorni.
La piccola continua tra i 30 ed i 40 di ossigeno, saturando abbastanza bene, ha iniziato a mangiare un'altra volta, continua comunque con l'alimentazione con la flebo, ed è arrivata a 750gr.
Anche se il quadro può sembrare buono, domani mi aspetto una bastonata dai medici, non lo so... è molto che non ci bastonano e mi sembra strano... Lo so che può sembrare ridicolo, però mi sembra di stare nell'occhio di un tifone. E`una sensazione strana :roll:
Il lunedì è il giorno che ho più paura, non si potrebbe passare direttamente a martedì?
Io personalmente amo il fine settimana, soprattutto perché ho l'opportunità di cangurare con Ada. Sembra che la cosa sia reciproca, la piccola sta più rilassata e respira meglio quando cangura con me... sarà che le bambine sono più legate al padre?
Io penso che ci sono diversi fattori che vanno a mio favore, e qui mia moglie mi ammazzerà di botte!
  • Io sono una persona molto tranquilla e mi rilasso meglio che mia moglie
  • Il week-end abbiamo più tempo e non andiamo con le ore contate
  • Non è la prima bambina che si innamora di me! :lol:
Oltretutto quando sto con Ada sto da Dio! Un poco preoccupato per le eventuali de-saturazioni che può fare, però in generale mi super rilasso! Peccato che dopo due ore mi inizia a fare male il ginocchio che mi hanno operato in giugno.
Ammetto che non vedo l'ora che arrivi il week-end. Che ci posso fare, è più forte di me... quando sto con la piccola mi sento così bene, è come se il tempo si fermasse, è come se tutto questo non fosse mai accaduto... fino a quando il monitor inizia a urlare un'altra volta e ritorno alla realtà.
----------------------------------------------------------------------------------
Hola a tots, als guapos i als lletjos.
Ha passat una altra setmana i ja hem complert 52 dies.
La petita continua entre els 30 i els 40 d'oxigen, saturant bastant bé, ha començat a menjar una altra vegada, encara que continua amb l'alimentació parenteral, i ha arrivat a 750 grams.
Tot i que el quadre pot semblar bo, tinc por que demà els metges ens donaran un cop de bastó, no ho sé... Fa molt que no ens donen el pal i em sembla estrany... Sé que pot semblar ridícul, però tinc la sensació d'estar dins l'ull d'un huracà. És una sensació estranya.
Dilluns és el dia que tinc més por, no es podria passar directament a dimarts?
A mi personalment m'encanten els caps de setmana, sobretot perquè tinc l'oportunitat de cangurar amb l'Ada. Sembla que la cosa és recíproca, la petita està més relaxada i respira millor quan cangura amb mi... Serà que les nenes estan més lligades al pare?
Penso que hi ha diversos factors que van a favor meu, i aquí la meva dona em matarà!
  • Jo sóc una persona molt tranquil·la i em relaxo millor que la meva dona
  • Els caps de setmana tenim més temps i no anem a l'hospital amb les hores comptades
  • No és la primera nena que s'enamora de mi!
A més, quan estic amb l'Ada estic com Déu! Una mica preocupat per les eventuals desaturacions que pot fer, però en general em super relaxo! Llàstima que al cap de dues hores em comença a fer mal el genoll que em van operar al juny.
Admeto que no veig l'hora que arribi el cap de setmana. Què hi puc fer, és més fort que jo... Quan estic amb la petita em sento tan bé, és com si el temps s'aturés, com si tot això no hagués passat mai... Fins que el monitor comença a cridar una altra vegada i torno a la realitat.


Esplugues de Llobregat, 27/09/09

venerdì 25 settembre 2009

Ada non si lascia scappare niente!

Da ieri è di nuovo a dieta perché si è beccata un'altra infezione, ancora non si sa che animaletto si è preso, però i valori degli anticorpi nelle analisi erano un poco più alti del normale e quindi in ordine le hanno:
  • Punto 1: Messo una farfalla per gli antibiotici
  • Punto 2: Fatto una puntura lombare per vedere se ha meningite
  • Punto 3: Bucherellarla per analisi varie, come dovevano effettuare i punti 1 e 2, hanno approfittato per farle anche altre analisi per vedere la concentrazione di CO2 ed altre cosette.
Oltretutto al farle la puntura lombare il liquido si è mescolato con un poco di sangue e quindi l'analisi non si può fare. Risultato... come non sanno se ha o no meningite la tratteranno lo stesso, anche se ci rassicurano che secondo loro non ce l'ha.
Ieri la piccola si è comportata proprio bene, ha cangurato con me e con sua madre come una campionessa.
2 ore e mezzo di marsupio-terapia con me, 40 di ossigeno, 94 di saturazione quasi tutto il tempo.
1 ora con la madre, 40 di ossigeno, 88 di saturazione, possibilmente non le piaceva il cambio di posizione e quindi stava scomoda.
I medici iniziano a stare preoccupati anche loro per il peso, si, perché la piccola Mercoledì pesava 722 gr, e come al solito aveva vomitato un'altra volta, quindi mi aspetto che oggi pesi ancora meno. I medici allora hanno deciso che approfittando della farfalla per gli antibiotici le daranno parenterale. E meno male! Non può lasciare a stecchetto tutti sti giorni a sta criatura! :)
Bando agli scherzi... Non è che mi ossessioni il peso, però ora sta facendo preoccupare anche i medici! Il problema è che vomita quasi tutti i giorni ultimamente. Sarà il tubo del mangiare che le da fastidio, sarà l'infezione, sarà che preferisce latte con Colacao, però quando vomita perde il latte che stava mangiando + il latte che avrebbe potuto mangiare durante il tempo (minimo mezz'ora) che non le danno niente da pappare per non farla vomitare di nuovo.
Speriamo che gli antibiotici facciano effetto presto e che possa abbuffarsi di nuovo proprio come fa suo padre! :)
----------------------------------------------------------------------------------
Des d'ahir està una altra vegada a dieta perquè ha agafat una nova infecció, encara no se sap quin animalet ha enxampat, però els valors dels anticossos als anàlisis eren una mica més elevats del compte i per això li han:
  • Punt 1: Posat una via per als antibiòtics
  • Punt 2: Fet una punció lumbar per descartar una possible meningitis
  • Punt 3: Foradar-la per anàlisis diversos; com que havien d'efectuar els punts 1 i 2, han aprofitat per fer-li també més anàlisis per veure la concentració de CO2 i altres cosetes.
En fer-li la punció lumbar, el líquid s'ha barrejat amb una mica de sang i per tant l'anàlisi no es pot fer. Resultat... com que no saben si té o no meningitis la tractaran com si en tingués, tot i que creuen que no en té.
Ahir la petita es va portar molt bé, va cangurar amb mi i la seva mare com una campiona.
2 hores i mitja de cangurteràpia amb mi, 40 d'oxigen, 94 de saturació gairebé sempre.
1 hora amb la mare, 40 d'oxigen, 88 de saturació, possiblement no li va agradar el canvi de postura i se sentia incòmoda.
Els metges també comencen a estar preocupats pel pes, sí, perquè la petita dimecres pesava 722 grams, i com de costum havia vomitat una altra vegada, així que suposo que avui encara pesa menys. Per tant els metges han decidit que, aprofitant la via per als antibiòtics, li donaran parenteral. Menys mal! No es pot deixar sempre a pa i aigua aquesta criatura!
Deixant de banda les bromes... No és que m'obsessioni el pes, però ara fins i tot està fent preocupar els metges! El problema és que darrerament vomita gairebé cada dia. Serà el tub del menjar que li molesta, serà la infecció, serà que prefereix la llet amb Colacao, però quan vomita perd la llet que s'estava prenent + la llet que s'hauria pogut prendre durant el temps (mínim mitja hora) que no li donen res de menjar perquè no torni a vomitar.
Esperem que els antibiòtics facin efecte aviat i que pugui atipar-se un altre cop com fa el seu pare!

Esplugues de Llobregat, 25/09/2009

lunedì 21 settembre 2009

Momento di bilanci

Salve,

un altro fine settimana è passata e la piccola Ada è arrivata a 46 giorni e 770gr.
Ci sono mete lontane e mete più vicine. A me piacciono più le lontane perché permetto un ampio margine di correzione.
Ada in una settimana ha recuperato ben 30 gr! Ma quando mette il turbo e ci regala il chiletto :?:
Facciamo due calcoli... :idea:

1. +120gr di latte al giorno (oltretutto arricchito con no so che per farla ingrassare di più)
2. -90gr tra cacca e pipi

Rimangono 30gr che Ada deve razionare per poter tenere la forza di respirare, muoversi un poco ed ogni tanto sfogarsi cercando di piangere ed urlare (più o meno).
Bilancio, uno arriva ad un traguardo e traccia un bilancio. La piccola Ada già ha 46 giorni e già ha sofferto molto. Ora sembra che le cose vanno meglio o almeno questa è la nostra percezione della realtà.
Dipendendo dalla postura che adotta durante la marsupio-terapia respira meglio o peggio. Se non sta comoda inizia a muoversi tutta ed inizia a fare il solletico con le sue piccole gambette e con i suoi piedini. A volte quando mia moglie rimane dopo pranzo a cangurare per tre ore la piccola scende fino ai 30 di ossigeno rimanendo a livelli buoni di saturazione. Altre volte la piccola dopo un'ora si stufa e subito capiamo che vuole tornare dentro l'incubatrice, inizia a muoversi, respira peggio e si arrabbia! E quando si arrabbia diventa rossa rossa come un peperone :oops:
Bilancio è vedere che dopo una settimana di numeri rossi è tornata a prendere un po' di peso. Per fortuna i medici e le infermiere ci rassicurano un poco e ci dicono che è normale, che arrivare al chilo è la parte più difficile e che dopo i cuccioli vanno a ruota libera e crescono più rapidamente.
Bilancio è anche fare una fotografia di una situazione e paragonarla ad un'altra foto fatta in un momento differente. La Neng Yi già è arrivata a 1,5 kg. Respira abbastanza bene e ha lasciato l'incubatrice per andare in una piccola culla. E pensare che quando siamo arrivati noi lì Neng Yi faceva molte apnee, non ingrassava e le infermiere correvano sempre perché si muoveva molto e si toglieva tutto, CPAP e sensori inclusi... ma un momento... è proprio quello che fa Ada ora :!:
Forse anche noi tra un mese e mezzo vedremo la nostra piccola in una culla, tutta rosa e cicciottella :D
Notizie ANSA dell'ultimo minuto....
Ada ha perso un'altra volta peso... ora sta a 742gr :roll: :cry:
Chiedo una revisione di sta bilancia!
----------------------------------------------------------------------------------
Hola,

Ha passat un altre cap de setmana i la petita Ada ha arribat a 46 dies i 770 grams. Hi ha metes llunyanes i metes més properes. A mi m'agraden les més llunyanes perquè permeten un ampli marge de correcció. L'Ada en una setmana ha recuperat ben bé 30 grams! A veure quan posa el turbo i ens regala el quilet.

Fem un parell de números...

1. +120 grams de llet al dia (enriquits amb nosequè perquè s'engreixi més)
2. -90 grams entre caca i pipi

Queden 30 grams que l'Ada ha de raccionar per tenir la força necessària per respirar, moure's una mica i, de tant en tant, desfogar-se intentant plorar i cridar (més o menys).
Balanç, arribes a una meta i fas balanç. La petita Ada té 46 dies i ja ha patit molt. Ara sembla que les coses van millor o almenys aquesta és la nostra percepció de la realitat.
Depenent de la postura que adopta durant la teràpia de cangur respira millor o pitjor. Si no està còmoda comença a moure's tota i a fer-te pessigolles amb les seves cametes i els seus peuets. A vegades, quan la meva dona es queda després de dinar a l'hospital per fer el cangur durant tres hores, la petita baixa fins als 30 d'oxigen amb bons nivells de saturació. Altres vegades la petita es cansa al cap d'una hora i de seguida veiem que vol tornar dins la incubadora, comença a moure's, respira pitjor i s'enrabia! I quan s'enrabia es posa vermella vermella com un pebrot. Balanç és veure que després d'una setmana de números vermells ha tornat a guanyar una mica de pes. Afortunadament els metges i les infermeres ens tranquil·litzen una mica i ens diuen que és normal, que arribar al quilo és la part més difícil i que després els petits s'embalen i creixen més ràpidament.
Balanç és també fer la fotografia d'una situació i comparar-la amb una altra foto feta en un moment diferent. La Neng Yi ja ha arribat a 1,5 kg. Respira bastant bé i ha deixat la incubadora per traslladar-se a un petit bressol. I pensar que quan vam arribar nosaltres la Neng Yi feia moltes apnees, no s'engreixava i les infermeres corrien sempre perquè es movia molt i s'ho treia tot, CPAP i sensors inclosos... Però un moment... És just el que fa l'Ada ara i potser també nosaltres d'aquí a un mes i mig veurem a la nostra petita en un bressol, tota rosada i molsudeta.
Notícies EFE de darrera hora... L'Ada ha perdut pes una altra vegada... Ara està en 742 grams. Demano una revisió d'aquesta balança!

Esplugues de Llobregat, 21/09/2009

giovedì 17 settembre 2009

Stress o no stress... questo è il problema

Oggi è uno di quei giorni che non ho voglia di fare niente, una giornata nera e stressante come tante altre di un genitore di un prematuro estremo, anzi micro-prematuro come la piccola Ada.
Tutto ha inizio con l'arrivo al lavoro alle 8:10, ben 20 minuti prima del previsto... Arrivo al lavoro con l'idea di scrivere un bel post ed invece trovo il mio capo ad aspettarmi... come aveva una riunione è arrivato prima al lavoro (normalmente se non sono le 9:30 non arriva) e mi ha messo subito sotto torchio perché stiamo sviluppando una nuova applicazione per l'azienda.
No post + capo che ti fa cambiare 100 volte quello che stai a programmare = STRESS!!!
Almeno le cose in ospedale questa mattina continuano senza cambiamenti e questo è un sollievo quando tutto ti sembra andare storto.
Andiamo all'ospedale come al solito all'ora di pranzo, ci spiegano che è passato l'oftalmologo e per il momento la piccola non ha problemi alla vista (o sono io che ho capito male? niente ROP? mi sembra strano però la pediatra ha proprio detto così).
Io me ne torno al lavoro e lascio Fanny a fare la canguro.
Poi verso le 16:30 mi chiama mia moglie tutta triste e mi dice che la piccola ha super de-saturato perché si è tolta la mascherina ed è arrivata fino a 15! Mio Dio che paura ha avuto mia moglie. Meno male che i dottori sono intervenuti subito e l'hanno rimessa in sesto con il Neopuff. Ma che paura :shock:
Non ci si può distrarre nemmeno un solo minuto con queste belve :!:
Il pediatra ci ha rassicurato che la piccola sta bene e tutto è finito in uno spavento... ma che spavento! E pensare che si stava comportando benissimo la piccola fino a quel momento...
Stasera altra telefonata per stare più tranquilli ed in effetti la piccola sta riposando rilassatamente e respira bene senza dare problemi con il CPAP. Speriamo continui così :D
Diario di bordo... oggi i miei capelli sono più bianchi di ieri a causa dello stress :!:
----------------------------------------------------------------------------------
Avui és un d'aquells dies que no tinc ganes de fer res, una jornada negra i estressant com tantes altres d'un pare de prematur extrem, o més ben dit, d'un microprematur com la petita Ada. Tot comença amb l'arribada a la feina a les 8:10, ben bé 20 minuts abans del que és habitual... Arribo a la feina amb la idea d'escriure un fantàstic post i en comptes d'això em trobo el meu cap esperant-me... Com que tenia una reunió ha arribat abans (normalment si no són les 9:30 no arriba) i m'ha posat de seguida a treballar perquè estem desenvolupant una nova aplicació per a l'empresa. No post + cap que et fa canviar 100 vegades allò que estàs programant = STRESS!!! Almenys les coses a l'hospital aquest matí continuen sense canvis i això és un alleujament quan sembla que tot estigui capgirat. Anem a l'hospital a l'hora de dinar, ens expliquen que ha passat l'oftalmòleg i que de moment la petita no té problemes a la vista (o sóc jo que ho he entès malament? No té ROP? Em sembla estrany però la pediatra ha dit això). Jo me'n torno a la feina i deixo la Fanny fent el cangur. Després al voltant de les 16:30 em truca la meva dona tota trista i em diu que la petita ha super desaturat perquè s'ha tret el CPAP i ha arrivat fins a 15! Déu meu quina por ha passat la meva dona. Menys mal que els doctors han intervingut de seguida i l'han reanimat amb el Neopuff. Però quina por! Un no es pot distreure ni un segon amb aquestes criatures. La pediatra ens ha assegurat que l'Ada estava bé i tot ha acabat amb un ensurt... però quin ensurt! I pensar que s'estava portant tan bé fins aquell moment... Aquesta nit una altra trucada per estar més tranquils i, en efecte, la petita està reposant relaxadament i respira bé sense donar problemes amb el CPAP. Esperem que continuï així. Diari de bord... Avui els meus cabells són més blancs que ahir per l'estrès.

Esplugues de Llobregat, 17/09/09

lunedì 14 settembre 2009

Modello numero 4... Giuditta!

Oggi c'è Àgueda... e questo significa... CANGUROOOOOO. Purtroppo mia moglie non può perché le fa male lo stomaco oggi (per colpa delle pillole per il latte) così che tocca a me cangurare! E vai!
Purtroppo non ho tanto seno come mia moglie e questo forse non piace alla piccola che l'altra volta stava come su un cuscino .
La piccola sembra non notare molto la differenza, respira bene (>89 di saturazione con 32 di ossigeno), sarà l'odore della pelle del padre che tanto piace alla mamma
Mamma mia che fatica questo canguro quando la piccola alla più minima mossa respira peggio. La prima ora passa abbastanza rapidamente, ma la seconda dura un'eternità
Come non mi posso muovere inizio a non sentire le mani, poi le braccia, poi il ginocchio inizia a farmi male...
cambio di tempo + stare nella stessa posizione non potendo stendere le gambe + ginocchio operato 3 mesi fa = CHE SOFFERENZA!!!
Pero per la piccola si fa di tutto no?
Tutto sommato l'esperienza è da ripetere... sempre che mia moglie me lo permetta .
Ada si è comportata bene stasera, è rimasta tranquilla quasi tutto il tempo, muovendosi poco, tranne alla fine che le mucosità hanno preso il sopravvento e hanno fatto scendere la saturazione e aumentare l'aiuto di ossigeno che proporziona la macchina (40).
Domani probabilmente la metteranno in cpap... speriamo bene. Dopo 40 giorni di tubicini vari finalmente Ada potrà provare a respirare un poco da sola... e spero proprio di si perché non ce la facciamo più a resistere fermi come delle statue quando facciamo il canguro... In Australia ci saranno 2 statue di canguri come noi?
E speriamo anche che ingrassi un po'... si è messa in testa di fare la modella! Tra sabato e domenica ha perso 55gr...
I numeri contano... 39 giorni di vita, 33cm di lunghezza, 22.5cm di circonferenza cranio, 770gr di peso. E noi continuiamo a sperare ed aspettare.
Viva la canguro-mania! Buon Canguro a tutti voi!
----------------------------------------------------------------------------------
Avui hi ha l'Àgueda... i això significa... CANGUUUUUUUR. Desgraciadament la meva dona no pot fer-ho perquè avui té mal d'estómac (per culpa de les pastilles per la llet) així que em toca a mi! Som-hi! Però no tinc tant de pit com la meva dona i això potser no li agrada a la petita, que l'altre cop estava com sobre un coixí. L'Ada no sembla notar la diferència, respira bé (>89 de saturació amb 32 d'oxigen), serà l'olor de la pell del pare que tant agrada a la mare. Mare meva quin cansament aquest cangur quan el mínim moviment fa que la nena respiri pitjor. La primera hora passa bastant ràpidament, però la segona dura una eternitat. Com que no em puc moure se m'adormen les mans, després els braços, després em fa mal el genoll... canvi de temps + estar en la mateixa posició sense poder estirar les cames + genoll operat fa tres mesos = QUIN PATIMENT!!! Però per a la petita es fa tot, no? En conjunt és una experiència a repetir... sempre que la meva dona m'ho permeti. L'Ada s'ha portat bé aquesta nit, ha estat tranquil·la gairebé sempre, movent-se poc, excepte al final, quan les mucositats han augmentat i han fet baixar la saturació i augmentar l'ajuda d'oxigen que proporciona la màquina (40). Demà probablement la posaran en cpap... esperem que vagi bé. Després de 40 dies de tubets de tot tipus finalment l'Ada podrà respirar una mica per si sola... i espero que sigui així perquè ja no sabem com fer-ho per estar quiets com estàtues quan fem el cangur... A Austràlia hi haurà 2 estàtues de cangurs com nosaltres? I esperem també que s'engreixi una mica... s'ha posat al cap de fer de model! Entre diumenge i dilluns ha perdut 55 grams... Els números compten... 39 dies de vida, 33 cm. de llargada, 22,5 de perímetre cranial, 770 grams de pes. I nosaltres continuem esperant i esperant. Visca la cangurmania! Bon Cangur a tots vosaltres!


Esplugues de Llobregat, 14/09/2009

venerdì 11 settembre 2009

A la tercera va la vencida!

Salve, le cose buone a volte arrivano quando meno te le aspetti, ti prendono di sorpresa e a volte fatto quasi piangere per la gioia.Oggi è un giorno di festa qui in Catalogna, è la Diada e la nostra piccola Ada con l'aiuto dell'infermiera Àgueda ci hanno regalato un momento che non dimenticherò mai.All'arrivare in ospedale ci prepariamo al solito vedere ma non toccare di questi ultimi giorni dovuto all'infezione che aveva la piccola. Non ci aspettavamo notizie nuove perché già ci avevano avvertito che le avrebbero tolto tutte le flebo che aveva perché l'infezione era andata via ed inoltre non c'era bisogno di altro cibo che non fosse il latte materno quindi via flebo che aveva per l'alimentazione.
L'infermiera (confesso che è una delle nostre preferite) si avvicina a noi e ci propone di cangurare questa notte perché pensa che è la notte giusta per la nostra piccola. La piccola respira abbastanza bene oggi, non scende dai 40 di ossigeno però ha un 20% di fughe e la saturazione rimane sui 90... speriamo bene! :roll:
Non potete immaginare... rettifico, ve lo potete proprio immaginare come stava mia moglie! Aveva un sorriso super grande ed era super contenta ed Ada penso che questo lo sapeva benissimo! Appena messa sul petto di mia moglie un bel 100 di saturazione!
Non avevamo una camera per fare le foto, però l'infermiera si è fatta tutte le sale del reparto per vedere di trovare una macchina fotografica per fotografare l'evento. Grazie Àgueda!
Ada si è comportata abbastanza bene, solo 3 de-saturazioni in un'ora e mezza, ed alla fine si è pure arrabbiata che la rimettevano nell'incubatrice!
Non vedo l'ora che le tolgano i tubicini della respirazione per poter stare più tranquilli senza pensare che la saturazione scende e devo muovere il tubo per farla respirare meglio.
La settimana prossima i medici ci hanno detto che faranno una prova. Le metteranno in cpap perché ora non riescono a scendere dai 30 di ossigeno per colpa del tubicino che la piccola non sopporta più. Avrà voglia di respirare sola :?:
Noi abbiamo fiducia in lei ed oggi abbiamo montato le onde nella sua cameretta...
----------------------------------------------------------------------------------
Hola! Les coses bones a vegades arriben quan menys te les esperes, t'agafen per sorpresa i alguns cops gairebé et fan plorar d'alegria. Avui és un dia de festa aquí a Catalunya, és la Diada i la nostra petita Ada amb l'ajut de la infermera Àgueda ens ha regalat un moment que no oblidaré mai. En arribar a l'hospital ens preparem per a l'habitual veure però no tocar d'aquests darrers dies degut a la infecció que tenia la petita. No esperàvem notícies noves perquè ja ens havien dit que li haurien tret totes les vies que tenia puix la infecció s'havia curat i no necessitava cap més aliment que no fos la llet materna.
La infermera (confesso que és una de les nostres preferides) s'atansa a nosaltres i ens proposa de cangurar aquesta nit perquè creu que és una bona ocasió. La petita respira bastant bé avui, no baixa del 40 d'oxigen però té un 20% de fugues i la saturació roman sobre els 90... esperem que vagi bé! No podeu imaginar... rectifico, us podeu imaginar perfectament com estava la meva dona! Tenia un somriure super gran i estava super contenta i penso que l'Ada això ho sabia perfectament! Tot just posada sobre el pit de la meva dona un fantàstic 100 de saturació! No teníem càmera per fer la foto, però la infermera ha recorregut totes les sales de la unitat per mirar de trobar una càmera per fotografiar l'event. Gràcies Àgueda!
L'Ada s'ha comportat bastant bé, només 3 desaturacions en una hora i mitja, i fins i tot s'ha enrabiat quan l'han tornat a posar a la incubadora! No veig l'hora que li treguin tots els tubs de la respiració per poder estar més tranquils, sense pensar si la saturació baixa i he de moure el tub perquè respiri millor. Els metges ens han dit que la porpera setmana faran una prova. La posaran en cpap perquè ara no aconsegueixen baixar del 30 d'oxigen per culpa del tub que la petita ja no suporta. Tindrà ganes de respirar sola?
Nosaltres tenim confiança en ella i avui hem muntat les onades a la seva habitació...


Esplugues de Llobregat, 11/09/2009

martedì 8 settembre 2009

I canguri... stanno in Australia!

Ci sono giorni che il tempo passa solo nell'attesa di un evento. L'attesa di una chiamata dell'amore della tua vita, l'attesa del test di gravidanza, l'attesa del risultato di un esame all'università. Oggi ho passato tutto il giorno aspettando che fosse sera per poter stare a tu per tu con la piccola.
Purtroppo non sempre l'attesa è ricompensata, proprio come oggi. L'incubatrice della nostra piccola Ada aveva una bella etichetta appiccicata. Manipolare con guanti e camice :shock:
L'infermiera ci vede subito incontro per tranquillizzarci e per spiegarci come procedere con Ada. L'animaletto che ci fa mettere i guanti è un batterio delle vie respiratorie che Ada già aveva da diversi giorni e che già trattavano con antibiotici. Ora che sanno con certezza che tipo di batterio è, per evitare il contagio con i vicini di incubatrice, per un po' di giorni ci tocca usare i guanti quando vogliamo toccare la nostra piccola. Cap problema :!: . La salute dei cuccioli del reparto prima di tutto :!: Il canguro può aspettare.
Per il resto non ci sono novità. Oggi Ada pesa 795 gr, le danno 7ml di latte ogni 3 ore, respira abbastanza bene (a volte la saturazione scende, e poi risale sola, però ce ne siamo andati a casa che stava a 28 di ossigeno e 92 di saturazione) e le abbiamo fatto un book fotografico :D .
----------------------------------------------------------------------------------
Hi ha dies que te'ls passes esperant alguna cosa. Esperant la trucada de l'amor de la teva vida, esperant el resultat d'un test d'embaràs, esperant la nota d'un examen a la universitat. Avui m'he passat tot el dia esperant que arribés la tarda per poder estar pell amb pell amb la petita. Desgraciadament no sempre l'espera obté la seva recompensa, just el que ha passat avui. La incubadora de la nostra petita Ada tenia una bonica etiqueta enganxada. Manipular amb guants i bata.
La infermera ve de seguida cap a nosaltres per tranquil·litzar-nos i explicar-nos com procedir amb l'Ada. L'animaló que ens fa posar els guants és un bacteri de les vies respiratòries que l'Ada té des de fa dies i que ja tractaven amb antibiòtics. Ara que saben amb certesa quin tipus de bacteri és, per evitar el contagi amb els veïns d'incubadora, per uns quants dies ens tocarà posar-nos els guants quan vulguem tocar a la nostra petita. Cap problema. La salut dels nadons del box abans de tot. El cangur pot esperar.
A part d'això no hi ha novetats. Avui l'Ada pesa 796 grams, li donen 7 ml. de llet cada 3 hores, respira bastant bé (a vegades la saturació baixa i després torna a pujar tota sola, però quan hem marxat a casa estava a 28 d'oxigen i 92 de saturació) i li hem fet un book fotogràfic.



Esplugues de Llobregat, 08/09/2009

lunedì 7 settembre 2009

Canguro si si si

In questi giorni che non ho scritto le cose sono andate un poco meglio per fortuna.
Le infermiere e i dottori sono più rilassati ed ora sorridono quando ci vedono (non è che prima piangevano, però si vede che pure loro stanno più contenti e rilassati). Ada si sta comportando bene ed in questi giorni abbiamo potuto vedere che aveva l'ossigeno tra i 25 ed i 38 e la saturazione tra 88 e 95.
Hanno iniziato un'altra volta a darle del latte, 0,5 ml poi 2 ml e ieri 3 ml, sempre ogni 3 ore naturalmente.
Oltretutto ieri una delle due infermiere che si prendono cura di Ada durante la notte ci ha detto che questo martedì se vogliamo possiamo fare il canguro :D (dato che starà lei di turno).
Per un attimo mi sono sentito proprio bene, quasi al settimo cielo devo confessarlo :!:
Sarà una stupidaggine, però quelle parole mi hanno proprio aperto il cuore. Erano giorni che aspettavo buone notizie.
Ora speriamo che Ada si comporti bene questi giorni.
Continuano a darle diuretici per farle fare più pipì e non farle trattenere troppi liquidi (suppongo dannosi per lei con un corpicino così fragile) e continua intubata anche se l'ossigeno sta piano piano scendendo verso la mitica soglia del 21 che ci darebbe l'opportunità di respirare anche a noi :!:
Piano piano recuperiamo l'ottimismo.
----------------------------------------------------------------------------------
En aquests dies que no he escrit les coses han anat afortunadament una mica millor. Les infermeres i els doctors estan més relaxats i ara somriuen quan ens veuen (no és que abans ploressin, però es veu que també ells estan més contents i relaxats). L'Ada s'està portant bé i aquests dies hem pogut veure que tenia l'oxigen entre 25 i 38 i la saturació entre 88 i 95. Han començat a donar-li llet una altra vegada, 0,5 ml., després 2 ml. i ahir 3ml, naturalment sempre cada 3 hores. A més, ahir una de les dues infermeres que s'encarreguen de l'Ada durant la nit ens va dir que el proper dimarts si volem podem fer el cangur (ja que ella tindrà torn). Per un moment m'he sentit molt bé, quasi al setè cel he de confessar. Serà una estupidesa, però aquestes paraules m'han obert el cor. Ja feia dies que esperava bones notícies. Ara esperem que l'Ada es porti bé. Continuen donant-li dieurètics per fer-li fer més pipi i que no retingui massa líquids (perjudicials per un cosset tan fràgil), i encara està intubada malgrat que l'oxigen esta baixant lentament cap a la mítica fita del 21, que ens donaria la possibilitat de respirar també a nosaltres. A poc a poc recuperem l'optimisme.

Esplugues de Llobregat, 07/09/2009

venerdì 4 settembre 2009

Che belli sono questi giorni di relativa calma...

In questi giorni che non scrivo le cose sono andate un poco meglio per fortuna.
Oggi siamo andati come al solito ad ora di pranzo. All'arrivare l'infermiera ci ha detto che Ada si stava comportando bene ed abbiamo potuto vedere che aveva l'ossigeno a 36 e la saturazione tra 88 e 90. Per un attimo mi sono sentito proprio bene e felice, devo confessarlo :!:
Oltretutto stasera hanno iniziato a darle un'altra volta il latte. Come sempre per stare più tranquilli si comincia da 0.5 ogni 3 ore. Piano piano recuperiamo l'ottimismo.
Stasera sono felice. La piccola stava a 26 di ossigeno e saturava come non l'ha fatto mai :) tra i 90 ed i 98 :!:
Sarà il nostro ottimismo a coinvolgerla?
A volte mi chiedo se facciamo bene ad essere felici in questi momenti, però subito torno in me stesso e mi faccio un'altra domanda... se nei periodi tristi sto male, perché nei momenti buoni non dovrei essere felice?
Trasportati da tutto questo ottimismo abbiamo appeso uno specchio nella cameretta di Ada, mia moglie ha fatto shopping comprando un vestitino e non so che altro.
La piccola Ada, come pure Neng Yi, Anna, Ilias stanno lottando con tutte le loro forze. E pure tutti i cuccioli del portale Prematuri.com che lottano duro e si meritano un momento felice, anche fosse sotto forma di un sorriso, un abbraccio o una carezza.

Esplugues de Llobregat, 04/09/2009