martedì 6 agosto 2013

4 anys!!!

Avui fa 4 anys que va néixer l'Ada, la protagonista d'aquest bloc i de les nostres vides. Sembla que fos ahir i, alhora, que hagi passat un mil·lenni...

La petita lleona creix i el seu rugit cada vegada és més potent. La personalitat de l'Ada no es pot ignorar: és vital, alegre, oberta, expansiva, sociable, curiosa, perseverant, tossuda, rebel... És una tempesta d'energia impossible de contenir, que ens diverteix i esgota a parts iguals :)

La granoteta que va arribar al món amb 550 grams de pes i 31 cm de llargada ha esdevingut una jugadora de bàsquet en miniatura, que ronda els 18 kg i medeix 113-114 cm (fa mesos que vesteix la talla 5-6 anys!!!). Qui ens ho hauria dit quan l'Ada portava la bossa de la ileostomia i la seva doctora patia perquè no s'engreixava ni creixia...

Encetem aquest quart any amb la il·lusió d'una vida "normal" que a l'hospital no ens atrevíem a somniar. Amb una miopia galopant i hipoacúsia, però amb moltes fites aconseguides i una enorme esperança en el futur. Si alguna cosa hem après en el transcurs d'aquest temps, és a confiar en l'Ada i les seves possibilitats!!!

Fa mesos que no actualitzem el bloc i la feina se'ns ha acumulat:
  • El dia 21 de juny l'escola va acomiadar el curs amb una festa i, increïblement, l'Ada va ballar tan bé (o tan malament, segons com es miri) com els seus companys! 
  • A finals de juny-principis de juliol li vam treure els bolquers i aquesta vegada sembla que la cosa rutlla! Els dos primers dies van ser molt durs, però ara es pot dir que ja estem encarrilats. Si bé encara no ens avisa quan té pipí o caca, utilitza de bon grat l'orinal i té una autonomia d'entre dos i tres hores. Està prou bé!
  • L'Ada coneix quasi totes les lletres de l'alfabet i n'identifica tan el so com la grafia (hem de donar les gràcies a un fantàstic ordinador de joguina que li van regalar i que la porta boja, l'inefable tronto).
  • Comença a dibuixar representant figures que ella mateixa va descrivint durant el procés de creació. 
  • Salta, s'enfila... No es pot dir que sigui del tot precisa o harmoniosa en el moviment, però la seva motricitat ha millorat considerablement enguany.
  • Canta cançons apreses o inventades (!). Això sí, desafina com un gat a qui acaben de trepitjar la cua! :D :D
  • Coneix i identifica els números de l'1 al 10.
  • Coneix i identifica els colors. 
  • Encara no fa frases amb subjecte, verb i predicat, però expressa les seves emocions i necessitats fent combinacions de dues o tres paraules (en català, italià, o en totes dues llengües alhora si s'escau). 
  • Ha demostrat tenir una gran memòria: sap localitzar tota sola la zona d'arribades de l'aeroport del Prat de Llobregat i surt corrent per anar a rebre els nonni!
  • És tremendament curiosa i s'apropa sense vergonya a qualsevol grup que li cridi l'atenció per observar i esbrinar què fan.
Us deixem fotos de les vacances:



















venerdì 15 febbraio 2013

Ada cantando o quasi


video
Questo è il massimo che riesco a registrare... Ada ogni volta che si rende conto si ferma!!!

martedì 1 gennaio 2013

Un desembre d'allò més intens!


Desembre ha estat un mes intens, ple de visites de tot tipus. La nutricionista s'ha decidit finalment a donar-nos l'alta, no només perquè l'Ada ha complert els 3 anys corregits (28 de novembre) sinó també perquè el seu ritme de creixement no li deixava alternativa: 105 centímetres d'alçada i gairebé 16 kg de pes més que tranquil·litzadors!
El dia 14 teníem cita a l'Institut Català de la Retina (ICR) per aclarir alguns dubtes que ens havia plantejat la logopeda de l'escola. Tot i que l'Ada té dues visites oftalmològiques anuals a Sant Joan de Déu i els professionals que se n'ocupen tenen tota la nostra confiança, el col·lapse de la sanitat pública no deixa temps per a diàlegs ni preguntes, així que hem optat per un doble seguiment. En aquesta ocasió ens preocupava el camp de visió, atès que a l'escola s'havien adonat que durant les sessions de logopèdia l'Ada sempre es fixava en les imatges més centrals i ignorava les dels extrems. També hi havia interrogants quant als contrastos en els dibuixos i el seu nivell de confort en la foscor, molt justificats tenint en compte que l'Ada va ser intervinguda amb làser per la ROP i que és greument miop (12 i 14 diòptries). La doctora de l'ICR ens va tranquil·litzar sobre l'estat de la retina (ben aplicada) i sobre la funcionalitat dels ulls (la lleoneta segueix la llum i el moviment sense problemes i sembla que amb les ulleres recupera prou bé), però per ara és impossible determinar amb exactitud quin és el seu camp de visió, i haurem d'esperar uns quants anys perquè l'Ada és molt petita encara per poder donar respostes objectives... 
Poques hores després d'aquesta visita, vam emprendre un llarg viatge en cotxe cap a Itàlia per passar el Nadal amb els nonni i el tiet Gaspare. Sense aturar-nos hauríem trigat 15 hores, però com que vam visitar diversos amics del fòrum de prematurs a Gènova, Parma i Florència, vam acabar dedicant-hi cinc dies. Per sort l'Ada ha sortit tan viatgera com els seus pares i es va portar magníficament durant tot el trajecte, alternant els DVD de la Pimpa amb les becaines. 

A Gènova vam gaudir de la companyia de l'Aurora i la seva família i vam visitar l'aquari i les poblacions de Santa Margherita Ligure i Portofino, a Brescello vam estar amb la Matilde i els seus pares i germanet, i a Florència vam sopar amb una parella genial que es mereix tota la felicitat del món. També vam tenir temps de passejar per Parma i perdre un altre audiòfon (el segon en dos anys!), visitar el Palau Ducal i el centre històric de Màntua i compartir una visita guiada amb una família de Singapur en un caseificio de formatge parmesà a Villa Sesso. Arribats a Roma, vam visitar dos grans amics dels anys de residència universitària de l'Alberto i vam desmuntar (més ben dit, ho va fer l'Ada) l'habitació de l'Ignazio. 

La setmana del 21 al 28 va ser el torn dels nonni i el Gaspare, amb qui la lleoneta demostra tenir cada dia més feeling, fins al punt que el darrer dia no parava de petonejar-los i abraçar-los com si s'hagués d'acabar el món! Durant les festes nadalenques vam descansar, menjar (molt) i l'Ada va rebre un munt de regals: un joc de plastilina, nines, contes, una bateria de cuina i fins i tot un ordinador! La seva joguina preferida, però, era el tiet Gaspare, a qui no parava de buscar perquè li fes dibuixos, l'aixequés enlaire, la fes saltar o la seguís a la caseta de plàstic (gentilesa de les veïnetes bessones que ara ja tenen 13 anys). Com és habitual, el nonno feia de portejador i la nonna li ensenyava contes i l'asseia a la seva falda per veure els dibuixos de la Pimpa. I jugant jugant, l'Ada va ampliar el seu vocabulari italià i va aprendre a fer puzzles de 4 peces!
A la tornada vam fer una única parada a la Ligúria (Albenga, Cervo i Ventimiglia) i vam passar una tarda i una nit magnífiques amb tres ex prematurs i els seus pares. El dia 30 vam fer nit a casa i una altra vegada carretera i manta cap a Lleida per celebrar el Cap d'Any amb la meva família i les meves amigues de sempre. No ens podem queixar d'avorriment!!!