martedì 4 ottobre 2011

Rebel sense causa

Ahir vam tornar a casa després de passar deu dies de vacances prop de Karlstad (Suècia), on tant l'Alberto com jo hem tingut ocasió d'exercir de pares 24 hores -amb tot el que això comporta. Des que vaig publicar la darrera entrada en aquest bloc hi ha hagut molts canvis, l'Ada cada dia demostra més personalitat i arriba a exasperar-nos amb les seves continues demandes i exigències. No ho hauríem dit mai en els mesos d'hospital, però la normalitat s'ha instal·lat en les nostres vides fins al punt que de tant en tant perdem els estreps (especialment jo) i li fem quatre crits a la nostra lleona. L'Ada reclama atenció constant, i quan no la rep somica i s'estira a terra als llocs més insospitats, es nega a caminar i se'ns agafa a les cames perquè l'agafem a coll. Els viatges en avió, que abans fèiem tranquil·lament, s'han convertit en una font de plors i nerviosisme per la impossibilitat d'adormir-se en un espai tan reduït. Per sort, de moment el cotxe no ens fa ballar el cap!
L'adaptació a la llar d'infants ha estat excel·lent, sense plors ni nervis. Hi va quatre hores al dia (de 9:00 a 13:00) i el pare la recull dinada. Tan bon punt arriba a l'aula corre a jugar i ha adoptat l'hàbit d'asseure's una estona en una cadira i contemplar l'entorn (increïble!). A banda d'algunes nocions de defensa personal (=pessigar i donar manotades), ha après a beure amb tassa i a interactuar amb els companys. Esperem amb deler la primera avaluació!
A poc a poc, l'Ada va adquirint seguretat a l'hora de caminar, i encara més quan es tracta de pujar escales a quatre grapes o enfilar-se per tot arreu! Els seus ulls es tornen més vius cada dia que passa, i la seva comprensió no deixa de millorar, encara que a vegades faci el sord.
A propòsit de sordesa, fa tres setmanes vam perdre un audiòfon a la zona de Cerdanyola-Sant Cugat i no hem pogut recuperar-lo tot i haver penjat uns quants rètols. Tocarà rascar-se la butxaca i encarregar-ne un altre aquesta setmana. A més, també hem hagut de comprar-li unes ulleres de silicona (aquesta tarda) perquè no es clavi la muntura en alguna de les seves caigudes (cosa que ja ha passat, afortunadament sense conseqüències greus a part d'una bona rascada al costat de l'ull).
I finalment, les mesures de la nostra model: 90 centímetres i 11,3 kg el dia 5 de setembre (24 mesos reals i 21 corregits). La gana va i ve (aquesta setmana hem entrat en un període de bonança), però el ritme de creixement no s'atura mai. Veient-la ara, qui endevinaria el seu passat de microprematura?






domenica 28 agosto 2011

Party animal

Ahir vam poder confirmar el que ja intuíem des de fa molts mesos: que l'Ada és un animal nocturn i que li va molt la marxa!
El cap de l'Alberto celebrava el seu 50è aniversari i a les 22:00 hores vam fer acte de presència a la festa. Una de les habitacions de la casa estava habilitada com a discoteca i després d'una actuació de dansa del ventre va començar la sessió de ball. L'Ada estava fascinada amb les llumetes que es movien per terra i corria darrere els altres nens xisclant desaforada. Després d'una estona, els petits es van traslladar fora a jugar, però l'Ada insistia a tornar dins amb les noies que ballaven, i al cap d'una estona vam notar que intentava imitar-les aixecant els braços i rodant a la seva manera. Ens vam fer un tip de riure!
La veritat és que, a pocs mesos dels dos anys corregits, no podem sentir-nos més satisfets de l'evolució que ha fet la nostra filla. Des que ha après a caminar, notem que està avançant molt també a nivell de comprensió, i tot sovint ens dóna proves que entén el que li diem. Plora tota sentida quan la renyem, tanca calaixos i guarda joguines si li demanem, porta alguns objectes a petició nostra. Quan li fem cu-cú, inclina el cap i el gira d'un costat a l'altre com si jugués a amagar-se, és molt expressiva i crida joiosa cada cop que veu un altre nen. Les pilotes són la seva joguina preferida i a la plaça que tenim sota casa intenta integrar-se en els partits improvisats d'altres nens més grans que ella. Agafa la pilota amb les dues mans i la llença a terra aixecant-la primer per damunt del seu cap. Tenim una jugadora de bàsquet en potència!
El dia 6 començarà a la llar d'infants i creiem que li farà molt de bé perquè des que li vam posar les ulleres és increïblement sociable (molt més que els seus dos pares junts). S'acaben les vacances i encetem una nova etapa en què l'Ada i jo serem més independents l'una de l'altra. Espero que en traguem molt de profit totes dues!!!

Unes quantes fotos recents:

lunedì 8 agosto 2011

Che gran bella festa di compleanno

Ciao a tutti/e,

ieri la nostra leonessa ha compiuto 2 anni e l'abbiamo festeggiato ALLA GRANDEEEEE :D grazie soprattutto alla presenza di tanti amici.
Già non abbiamo un bebè! Mamma mia! La leonessa ora è una signorina :)





Non so se vi è mai capitato, ma ieri eravamo più impegnati con gli amici ed i figli degli amici che con Ada che era la festeggiata. Per fortuna aveva una serie di babysitters che sembrava la coda lunghissima del film Mary Poppins... Grazie per aver giocato con Ada, grazie per averle dato la possibilità di essere la protagonista della giornata. Grazie, grazie ed ancora grazie!!!! :D :D :D :D






La leonessa camminava qua e là per la sala e poi cercava sempre di scappare fuori per poter andare a raccogliere pietre. Poi se le metteva in bocca e le usava come fossero caramelle, una volta finito (il gusto) le sputava. Ogni tanto passando vicino ai tavoli pieni di mangiare, prendeva qualcosa, dava un morso o due e poi se ne andava :evil:
Al momento della torta, si è fatta fuori tutta la fetta della zia ed ancora non era sazia :!: Ora ho capito perché durante tutta la serata non ha quasi mangiato... stava lasciando uno spazio enorme per i dolci :!: :!:
Stamattina la leonessa ci ha svegliati alle 9 :!: :!: Ma non era stanca di ieri e del fatto che siamo andati a dormire tardi :?: :?:
Dopo aver fatto colazione si è rimessa a dormire fino alle 13 :!: :!: :!: Ora girovaga per casa con un libro in mano, facendo pernacchie e con tanta energia da utilizzare, non come noi che siamo come due zombie !
Un altro anno è passato, la leonessa finalmente cammina sola, conosce sempre più sillabe, inizia ad interessarsi a torri e incastri, ma soprattutto a tanta voglia di esplorare e conoscere cose nuove e cibi nuovi. Brava Ada :)
Ci stressi tutti i giorni combinandole di tutti i colori però sei la nostra leonessa e ne siamo fieri

giovedì 28 luglio 2011

Alla conquista del mondo

Salve a tutti,

finalmente mi sono deciso a scrivere e visto che ci stiamo cambio pure di posto e apro un nuovo post per la leonessa.
Da un paio di settimane finalmente, dopo 10 mesi gattonando, Ada ha iniziato a camminare. Ci siamo fatti in quattro per arrivare a questo punto. Fanny ed io non ce la facevamo proprio più, abbiamo provato a farla camminare in tutti i modi, facendo un piccolo circuito con le braccia, con una specie di monopattino, con il "guinzaglio", ma alla fine l'ha fatto quando si è sentita sicura e quando ha voluto lei. Ma l'importante è che si è lanciata. :D
E lo ha fatto 1 giorno prima di partire per l'Italia. Che bel regalo ci ha fatto e così siamo andati a festeggiare tutti e tre nel ristorante dove ci siamo sposati io e Fanny. :mrgreen: Proprio il modo migliore di festeggiare un evento così importante per noi che ci avevano detto che forse non avrebbe mai camminato...
Ora cammina ogni giorno meglio, ma più cammina meglio più fa disastri in casa! Oggi ha srotolato un intero rotolo di carta da cucina :!: :evil: :!: :evil: e poi quando sono arrivato a casa dopo il lavoro, si è messa a camminare per tutta casa (e vabbè, casa nostra è piccola 8) ) farfugliando e facendo con la bocca bolle di saliva. Che peccato non poterla filmare, era proprio uno spettacolo.
Queste vacanze ci volevano proprio. Siamo stati al mare, ci siamo divertiti un sacco ed i miei hanno stra-viziato la leonessa. Abbiamo anche potuto visitare Mati e Ramona e poi Aurora e Valeria. Sono stati due incontri molto attesi e devo dire ne è valsa proprio la pena fare tanti chilometri in macchina :D :D
Ada si è comportata proprio bene in macchina, dormiva, giocava, parlottava, e a volte, gridava (soprattutto verso la fine del giorno che già non ce la faceva più a stare seduta :!: (e pure noi non ce la facevamo più :!: :!: ). La nostra leonessa è proprio una viaggiatrice nata, in meno di due anni ha fatto già due viaggi in Svezia, cinque in Italia, due in Francia ed due in Spagna.... da grande non mi potrò lamentare se poi se ne va lontano a studiare e/o a vivere :wink: :D
Per quanto riguarda la leonessa, mia madre l'ha messa all'ingrasso, non le dava il tempo nemmeno di inghiottire che già le dava un'altra cucchiaiata di cibo. E così mangiava prima la sua pappa e poi quello che mangiavamo noi grandi... se la lascio un mese intero con mia madre ritorna cicciottella cicciottella :D Noi non ci riusciamo a farla mangiare tanto... la lasciamo pensare troppo tra un cucchiaio e l'altro :lol: :lol: Ha provato la Parmigiana di mia madre, si è scatenata con i Plasmon e con il Parmigiano stagionato, ha provato il caciocavallo e pure la focaccia genovese!
Ora fino a settembre starà in vacanza, Fanny un poco meno visto che ora si muove di più e fa più guai :!:

A presto con nuove avventure

Cerdanyola del Valles, 28/07/2011