Ada cantando o quasi

Questo è il massimo che riesco a registrare... Ada ogni volta che si rende conto si ferma!!!

Un desembre d'allò més intens!

Desembre ha estat un mes intens, ple de visites de tot tipus. La nutricionista s'ha decidit finalment a donar-nos l'alta, no només perquè l'Ada ha complert els 3 anys corregits (28 de novembre) sinó també perquè el seu ritme de creixement no li deixava alternativa: 105 centímetres d'alçada i gairebé 16 kg de pes més que tranquil·litzadors!

El dia 14 teníem cita a l'Institut Català de la Retina (ICR) per aclarir alguns dubtes que ens havia plantejat la logopeda de l'escola. Tot i que l'Ada té dues visites oftalmològiques anuals a Sant Joan de Déu i els professionals que se n'ocupen tenen tota la nostra confiança, el col·lapse de la sanitat pública no deixa temps per a diàlegs ni preguntes, així que hem optat per un doble seguiment. En aquesta ocasió ens preocupava el camp de visió, atès que a l'escola s'havien adonat que durant les sessions de logopèdia l'Ada sempre es fixava en les imatges més centrals i ignorava les dels extrems. També hi havia interrogants quant als contrastos en els dibuixos i el seu nivell de confort en la foscor, molt justificats tenint en compte que l'Ada va ser intervinguda amb làser per la ROP i que és greument miop (12 i 14 diòptries). La doctora de l'ICR ens va tranquil·litzar sobre l'estat de la retina (ben aplicada) i sobre la funcionalitat dels ulls (la lleoneta segueix la llum i el moviment sense problemes i sembla que amb les ulleres recupera prou bé), però per ara és impossible determinar amb exactitud quin és el seu camp de visió, i haurem d'esperar uns quants anys perquè l'Ada és molt petita encara per poder donar respostes objectives... 

Poques hores després d'aquesta visita, vam emprendre un llarg viatge en cotxe cap a Itàlia per passar el Nadal amb els nonni i el tiet Gaspare. Sense aturar-nos hauríem trigat 15 hores, però com que vam visitar diversos amics del fòrum de prematurs a Gènova, Parma i Florència, vam acabar dedicant-hi cinc dies. Per sort l'Ada ha sortit tan viatgera com els seus pares i es va portar magníficament durant tot el trajecte, alternant els DVD de la Pimpa amb les becaines. 

A Gènova vam gaudir de la companyia de l'Aurora i la seva família i vam visitar l'aquari i les poblacions de Santa Margherita Ligure i Portofino, a Brescello vam estar amb la Matilde i els seus pares i germanet, i a Florència vam sopar amb una parella genial que es mereix tota la felicitat del món. També vam tenir temps de passejar per Parma i perdre un altre audiòfon (el segon en dos anys!), visitar el Palau Ducal i el centre històric de Màntua i compartir una visita guiada amb una família de Singapur en un caseificio de formatge parmesà a Villa Sesso. Arribats a Roma, vam visitar dos grans amics dels anys de residència universitària de l'Alberto i vam desmuntar (més ben dit, ho va fer l'Ada) l'habitació de l'Ignazio. 

La setmana del 21 al 28 va ser el torn dels nonni i el Gaspare, amb qui la lleoneta demostra tenir cada dia més feeling, fins al punt que el darrer dia no parava de petonejar-los i abraçar-los com si s'hagués d'acabar el món! Durant les festes nadalenques vam descansar, menjar (molt) i l'Ada va rebre un munt de regals: un joc de plastilina, nines, contes, una bateria de cuina i fins i tot un ordinador! La seva joguina preferida, però, era el tiet Gaspare, a qui no parava de buscar perquè li fes dibuixos, l'aixequés enlaire, la fes saltar o la seguís a la caseta de plàstic (gentilesa de les veïnetes bessones que ara ja tenen 13 anys). Com és habitual, el nonno feia de portejador i la nonna li ensenyava contes i l'asseia a la seva falda per veure els dibuixos de la Pimpa. I jugant jugant, l'Ada va ampliar el seu vocabulari italià i va aprendre a fer puzzles de 4 peces!

A la tornada vam fer una única parada a la Ligúria (Albenga, Cervo i Ventimiglia) i vam passar una tarda i una nit magnífiques amb tres ex prematurs i els seus pares. El dia 30 vam fer nit a casa i una altra vegada carretera i manta cap a Lleida per celebrar el Cap d'Any amb la meva família i les meves amigues de sempre. No ens podem queixar d'avorriment!!!

Dibuixant paraules (II)

Dibuixant paraules

Ja som a P3!!!

Somriure de nena gran

Tres mesos sense actualitzar el bloc!!! La veritat és que ja tocava, no tenim perdó... 

En aquest temps l’Ada ha fet grans progressos a nivell lingüístic i ara ja té 66 paraules en el seu vocabulari. La majoria són en català, però també en diu algunes en italià i castellà, i obeeix (o desobeeix) en les tres llengües! Ara n'afegeix de noves quasi cada dia. 

L'incorporació a P3 ha estat molt positiva per a ella, el fet d'estar amb nens més grans sens dubte l'estimula, tot i que també ha après a pegar-nos amb el puny tancat i dir-nos "toto".

L'adaptació a l'escola va transcórrer com esperàvem coneixent a la lleoneta: sense cap problema! No va plorar cap dia i, tot i que la primera setmana tornava a casa extenuada, ara ja fa temps que s'ha acostumat a les noves rutines i se'n va a dormir tan tard com abans (al voltant de les 23:00 hores). Això sí, la migdiada no la perdona! 

A mitjans d'octubre vam tenir una reunió amb la seva mestra, la MALL i la logopeda i vam sortir-ne molt contents. Van coincidir en què l'Ada és molt observadora i que segueix el ritme de la classe sense problemes, coneix les rutines i fa (o intenta fer) el mateix que els altres nens en els moments indicats. Participa de bon grat en totes les activitats i manté l'atenció, tot i que en els contes es perd una mica (encara no té el nivell lingüistic suficient per seguir relats orals tan llargs). És molt independent i autònoma i és evident que les activitats que duu a terme dins i fora de l'aula li agraden, ja que es passa les nits i els caps de setmana repetint que vol a anar a "escoa".

Fent torres amb pots de tomàquet

Aprofitant que ja fa temps que li van caure els dos drenatges de les orelles i que aquest estiu el mar li va encantar, l'hem apuntada a Piscina. Ja porta 5 o 6 sessions i la seva participació és entusiasta, fins al punt que no perd temps acomiadant-se del pare (la mare és a classe d'italià) i se'n va corrent amb els altres nens. El primer dia estàvem un pèl preocupants perquè els pares no assisteixen a les classes, però vam poder comprovar (espiant des d'un finestral) que l'Ada es troba com peix a l'aigua a la piscina. Va ser increïble veure com es capbussava amb el seu gorret i la bombolleta (i pensar que en tot l'estiu no hem pogut posar-li els maneguets perquè s'hi oposava amb totes les seves forces!). 

Acabo aquest post explicant que l'Ada és alumna d'una escola d'agrupament, l'Escoleta de Bellaterra, i assisteix a classe amb 24 nenes i nens, un dels quals és sord com ella. Fa una sessió de logopèdia cada dia (quatre individuals i fora de l'aula, però dins la mateixa escola, i una de grup amb la resta d'infants sords -de totes les edats- inscrits al centre). A banda de la logopèdia, té el suport de la MALL, que és la mestra/logopeda encarregada de proporcionar reforç als nens amb hipoacúsia. 

VOCABULARI DE L'ADA

Paraula	Pronunciació
A dormir	A bobí
A guardar	A guaguá
A jugar	A jucá
Acqua (aigua)	Aqua
Adéu	Adéu
Adiós	Adió
Aigua	Aba
Així	Axí
Alberto	Erto
Amunt	Amún
Anem	Nem
Aquí	Aquí
Ara jo	A'ió
Brava (molt bé)	B'ava
Caca	Caca
Casa	Casa
Cau	Cau
Ciao ciao	Xao xao
Conte	Co'te
Corre	Core
Così (així)	Così
Eixugar	Aixuá
Escola	Ascoa
Espera	Espea
Guapa	Guapa
Hola	Oia
Ja està	Jacá
Lletja	Llexa
Mà	Manna
Mama	Mama
Mio	Mio
Molt bé	Moie
Nas	Nas
Nena	Nene
No	No
Nonna (àvia)	Nona
Nonno (avi)	Nono
Nyam nyam	Nyam nyam
Ojo	Oco
Pa	Pa
Padrina	Païna
Panxa	Panxa
Papa	Papa
Passa	Paxa
Peix	Peix
Per què?	Poqué?
Pesce (peix)	Pexe
Peu	Peu
Pipí	Pipí
Porta	Po’ta
Prou	P'ou
Què bo!	Què bo!
Què és això?	Quesaxò?
Què guapa!	Queuapa!
Què passa?	Què paxa?
Què vols?	Quevós?
Sí	Sí
Tanca	Taca
Té	Té
Tieta	Tieta
Tonto	Toto
Tortuga	Totua
Un moment	Momé
Vale	Vae
Zio (tiet)	Zia
Zitta (calla)	Tita