sabato 12 dicembre 2009

Suite con vista al mare

Salve,
dopo 8 ore di dura attesa finalmente ci hanno dato una stanzetta, la 557, con vista al mare :)
Non mi sembra vero, però ora si che sentiamo più genitori di prima. Ora stiamo full time con la leonessa :D
La stanzetta dell'ospedale non ha molti comfort, pero si... è silenziosa. Addio fiu fiu dell'altra sala, addio beep beep dei saturatori dei vicini. Ora regna il silenzio. sssss che la leonessa dorme nel suo lettone, si, avete letto proprio bene, dorme in un letto come i grandi. Per la culla dobbiamo aspettare un po di giorni perché così le infermiere la possono controllare meglio quando entrano. :? .
Qui le cose sono diverse rispetto al box. Inizi davvero a familiarizzare con la piccola, e ti concentri solo su di lei. Ora già sei grande piccola Ada, devi iniziare a comportarti bene :!:
Ora già non ti pesiamo prima e dopo ogni poppata per vedere quando mangi e poi aggiungere quello che manca ad arrivare alla dose stabilita dai pediatri, ora devi mangiare tu fino a saziarti.
Ora non ti farai più quelle belle passeggiate notturne come facevi prima (non ci sono prove delle passeggiate notturne però ci metterei la mano sul fuoco ehehhehe :D ).
Siamo qui da sole due ore e la piccola già ha reclamato due volte che aveva fame! Meno male che c'è il servizio in camera di mia moglie... rapido ed efficiente :D . La piccola è rimasta soddisfatta e tranquilla dopo la poppata.
Ora porta 4l/m di pressione e 1l/m di ossigeno, saturando tutto il tempo a 100... speriamo poterle abbassare presto sta pressione e toglierle sto ossigeno! Non mi piace quando piange e si lamenta perché gli occhialini le danno fastidio :(
----------------------------------------------------------------------------------
Hola,
Després de 8 hores de dura espera finalment ens han donat una habitació, la 557, amb vistes al mar. Sembla mentida, però ara sí que ens sentim més pares que abans. Ara estem a temps complert amb la lleona. L'habitació de l'hospital no té moltes comoditats, però sí... és silenciosa. Adéu fiu fiu de l'altra sala, adéu bip bip del saturadors dels veïns. Ara regna el silenci. Ssss, que la lleona dorm al seu llitàs, sí, ho heu llegit bé, dorm en un llit com els grans. Per al bressol hem d'esperar uns quants dies perquè les infermeres la puguin controlar millor quan entrin... Aquí les coses són diferents respecte al box. Comences a familiaritzar-te de veritat amb la petita, només et concentres en ella. Ara ja ets gran, petita Ada, has de començar a portar-te bé. Ara ja no et pesem abans i després de cada popada per veure quan menges i després afegir el que falta per arribar a la dosi establerta pels pediatres, ara has de menjar tu fins a atipar-te. Ara ja no et faran més aquelles fantàstiques passejades nocturnes que feies abans (no hi ha proves de les passejades noctures però hi posaria la mà al foc, jajajaja). Només fa dues hores que som aquí i la petita ja ha reclamat dues vegades perquè tenia gana! Menys mal que hi ha el servei d'habitació de la meva dona... ràpid i eficient. La petita s'ha quedat tranquil·la i satisfeta després de la popada. Ara porta 4l/m de pressió i 1l/m d'oxigen, saturant sempre a 100... esperem poder abaixar-li aviat aquesta pressió i treure-li aquest oxigen! No m'agrada quan plora i es lamenta perquè les ulleretes li fan nosa.





Esplugues de Llobregat, 12/12/2009

3 commenti:

  1. è stupendo!!!! Ora si aspetta il gran giorno...che emozione!!!!!

    RispondiElimina
  2. Oix, això fa molt bona pinta tot i que...Alberto, pots posar-ho també en català? El meu italià no és gaire bo...Gràcies família!!

    RispondiElimina
  3. Ho esteu fent molt i molt bé!!! Me n'alegro moltíssim dels progressos d'aquesta lleona i de la proximitat de la tornada a casa. Us ho mereixeu!

    RispondiElimina