lunedì 7 febbraio 2011

Audiometries i proves de cribratge auditiu neonatal (I)

En els darrers dies ens hem adonat que l'Ada comença a utilitzar la parla per expressar els seus estats d'ànim, modificant l'entonació i també les síl·labes segons el que vulgui transmetre. Ahir, per exemple, la sopa estava massa calenta per al seu gust i li va clavar una bona esbroncada de da-da-das a l'Alberto. Sembla que comença a entendre quina és la funció del llenguatge! Encara bo, perquè últimament la seva col·laboració en les audiometries està sota mínims i resulta molt difícil establir els seus llindars auditius per aconseguir una adaptació audioprotètica òptima.

A propòsit d'audiometries, fa dies que tinc ganes d'explicar en què consisteixen aquestes i altres proves. Em centraré en el cas de l'Ada, però podeu trobar més informació al web de la Societat Catalana d'Otorinolaringologia i Patologia Cervicofacial i en el Protocol per a la detecció precoç, el diagnòstic, el tractament i el seguiment de la hipoacúsia neonatal del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. Aquestes proves són de vital importància perquè els infants sords (segons l’OMS, la incidència de la hipoacúsia severa i profunda és d'1/1000 nounats vius, i si hi afegim la hipoacúsia moderada la incidència és de 3/1000) puguin rebre l'atenció necessària des de la seva arribada al món i desenvolupin al màxim les seves capacitats auditiva i lingüística.

Tornant a l'Ada, la mateixa prematuritat que li va causar la sordesa va permetre també que fos diagnosticada molt precoçment (fins l'any passat, el cribratge auditiu neonatal universal no tenia caràcter obligatori a Catalunya i l'edat mitjana de detecció de la hipoacúsia se situava entre els 20 i els 36 mesos). La nostra filla, nascuda amb només 23 setmanes i 5 dies de gestació, havia patit episodis d'anòxia-hipòxia (manca o disminució d'oxigen a les cèl·lules o teixits) i hiperbilirubinèmia, i per tant es considerava un nounat amb risc de patir hipoacúsia, motiu pel qual li van aplicar l'esmentat cribratge. El dia abans de l'alta, la van sotmetre a la tècnica dels potencials evocats auditius de tronc cerebral automatitzats (PEATC-A), que registren l'activitat elèctrica del nervi auditiu i de la via auditiva fins al tronc cerebral mitjançant electrodes col·locats a la pell. La prova finalitza automàticament quan ha detectat resposta o després d'un determinat nombre de senyals, si no la troba. Es tracta d'una tècnica objectiva el resultat de la qual no depèn del fet que l'infant estigui dormint, sedat, o no presti atenció. L'Ada no va donar cap resposta a aquests primers PEATC-A ni els que li van fer al cap d'un mes per confirmar la seva sordesa.

Per establir el grau d'hipoacúsia, però, cal anar més enllà, atès que aquesta prova només arriba a 35-40dB (l'audició normal se situa entre els 0 i els 20dB, i fins als 40dB la pèrdua auditiva es considera lleu). Així doncs, l'otorrinolaringòleg ens va citar al cap de tres mesos per sotmetre l'Ada a la tècnica dels potencials evocats auditius d'estat estable (PEAee) i les otoemissions acústiques. L'interval de temps obeïa a la necessitat que la nostra filla pesés almenys 5,5 kg (va sortir de l'hospital amb 2,2 kg) i contemplava també una possible maduració auditiva. El dia 28/04/2010, vam acudir a Sant Joan de Déu amb l'Ada en dejuni de 8 hores i, prèvia sedació, li van fer les proves indicades. En aparença, el procediment dels PEAee és el mateix que el dels PEATC-A, però els d'estat estable permeten determinar amb gran exactitud els llindars d'audició. Nosaltres ens havíem preparat psicològicament per a una sordesa pregona, així que ens va alegrar molt saber que l'Ada "només" tenia una hipoacúsia moderada-severa i responia a partir de 70dB. Amb els resultats d'aquesta prova, l'otorinolaringòleg va fer la prescripció d'audiòfons pocs mesos després de derivar-nos al CREDAV Jordi Perelló de Sabadell. Aquest centre de recursos per a deficients auditius depèn del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya i, entre d'altres, ofereix serveis de valoració audiològica i audioprotètica, i atenció logopèdica.

Nessun commento:

Posta un commento