lunedì 31 gennaio 2011

I ara també ulleres!

Doncs sí, des d'avui l'Ada també porta ulleres. Les vam encarregar dimarts a la tarda tot just sortir de la visita amb l'oftalmòloga i les hem anat a recollir aquest migdia. S'agraeix la celeritat de l'òptica!

La veritat és que ha estat un cop molt fort per a nosaltres, no tant pel fet que hagi de portar ulleres sinó sobretot perquè l'Ada ha resultat ser molt miop. Parteix de 12 diòptries en un ull i 11 a l'altre, tot i que, en aquestes primeres ulleres, l'oftalmòloga li ha rebaixat una diòptria. Quan la va operar amb làser el dia 2 de novembre de 2009, ja ens va advertir que la ROP incrementava el risc de miopia i estrabisme entre d'altres complicacions, però en cap cas havíem imaginat que pogués arribar a aquests nivells. A les nostres famílies no hi ha antecedents de magna miopia i no estàvem gens preparats per a això. Jo particularment he encaixat molt pitjor aquesta notícia que no pas la de la sordesa, potser perquè l'evolució de l'Ada en els darrers sis mesos ha estat més que positiva i havia començat a oblidar les possibles seqüeles de la seva prematuritat extrema. D'altra banda, li vaig preguntar a la doctora si la miopia continuaria augmentant i em va respondre que depenia de cada nen, que en alguns casos es corregia una mica en la infantesa i feia un altre pic en l'adolescència, i en altres anava sempre a més. Aquesta última possibilitat em fa molta por, perquè sé que més enllà dels audífons ens queda el recurs dels implants coclears, però penso que hi ha poc (o cap) marge d'actuació davant una eventual ceguesa. Segurament corro massa i són pors irracionals de mare, ja que persones que hi entenen m'han dit que la graduació podria ser encara molt pitjor.

El cas és que aquest migdia l'Ada ha estrenat ulleres. Són de color taronja, amb la muntura de pasta i els vidres orgànics, i tenen dos forats a les varetes per garantir la subjecció amb una goma a la nuca. Les hem volgut divertides però alhora discretes i primes perquè les orelles han de sostenir també els audífons. La veritat és que la reacció de la nostra lleona a l'òptica ha estat molt positiva i ha confirmat que les ulleres li feien falta: tan bon punt les hi hem posat, a començat a mirar el seu voltant amb molta atenció i ha fet un parell de riallades, i s'ha quedat molt seriosa quan les hi han tornat a treure per ajustar la goma. Tornant a casa feia girs de 180 graus amb el cap per observar tot el que passava al carrer, i fins i tot tinc la impressió que gateja a més velocitat i manipula millor els objectes i joguines! En fi, a veure si ara que hem detectat i corregit (l'important) dèficit visiu s'anima a caminar d'una vegada!

Alguns amics i coneguts ens han preguntat com ens hem adonat que la nena no hi veia bé. Per ser francs, nosaltres no sospitàvem res. Quan tenia 5 mesos corregits va venir a casa una cosineta de l'Ada que té la mateixa edat i em va sorprendre molt que s'entusiasmés tant veient com la mare li preparava el biberó a deu o dotze metres de distància. Recordo que en aquell moment li vaig dir a l'Alberto que l'Andrea sí que tindria una vista d'àguila, però vaig atribuir la manca de reacció de l'Ada al seu retard psicomotriu. Fa un parell de setmanes, la logopeda em va comentar que li semblava que s'apropava molt a les joguines, però tampoc no hi vaig donar més importància, de tota manera tenia revisió al cap de pocs dies... Així doncs, la miopia l'ha detectat l'oftalmòloga en un de tants controls periòdics des que va sortir de l'hospital. En un nen nascut a terme s'hauria trobat molt més tard, amb el consegüent prejudici per al seu desenvolupament psicomotriu i agudesa visual. Com sempre, hem de donar les gràcies al nostre sistema sanitari i als professionals que supervisen l'Ada!

Canviant de tema, des de dijous i fins avui hem gaudit de la companyia del tiet Gaspare, amb qui divendres i dissabte vam visitar per primera vegada la ciutat de València. L'Ada va gaudir molt seguint el moviment dels peixos a l'Oceanogràfic, i nosaltres ens vam desfer veient com el tiet jugava amb la seva neboda. A més de ser una supervivent, la nostra petita ha tingut molta sort amb els seus avis i tiets. És la primera néta i neboda de les dues bandes i suposo que per aquesta raó molt estimada!


6 commenti:

  1. Ada è bellissima con gli occhiali...e vedrete che nuovo input darà ai suoi progressi!!!!La miopia di aury è anche peggio....ma come dicono i nostri oculisti (ne abbiamo ben tre!)...la miopia non è importante... (quando saranno grandi chissa cosa si saranno inventati)....l'importante è che la retina stia sempre bene attaccata... la miopia con occhiali o lenti a contatto si corregge!
    un abbraccio
    ...spero di aver tradotto bene :-)

    RispondiElimina
  2. Mi sa che hai capito bene, Valeria! Per il momento retina OK, ma mica è detto che sia sempre cosi, alla nostra fisioterapista purtroppo è successo a 21 anni... Incrociamo le dita!

    RispondiElimina
  3. L'Ada està molt guapa amb les seves olleres i es veu molt contenta. Segur que ara se li ha obert un nou món davant els seus ulls.

    Per altra banda Fanny, estic segura que d'aqui a 10 anys les coses hauran avançat molt en el ram de la medicina i segur que existeixen alternatives si és que l'augmentés la miopia. Igualment, segur que no augmenta i fins i tot s'estabilitza. Ja ho veuràs.

    Una abraçada,

    Blanca.

    RispondiElimina
  4. Vaja, però li queden super fashion ;)
    Una abraçada

    RispondiElimina
  5. He descobert la història de l'Ada per casualitat i m'ha impactat. Coincideixo amb el que diuen, segur que la medecina avança molt i el que ara creiem impossible serà una realitat ben aviat.
    Ànims, que la petita està molt maca.

    Sandra

    RispondiElimina