domenica 15 novembre 2009

Letterina di natale

Salve a tutti,

è un po' troppo che non scrivo, male, molto male! E' che tra compleanno, torte regali e mal di gola non ho avuto molto tempo e voglia di scrivere. Mi dispiace, cercherò ritagliarmi più tempo per il blog. Oggi parliamo di regali e letterine.
Purtroppo Ada non mi ha fatto nessun regalo per il compleanno! Questo fine settimana ho cangurato ben 2 volte :), oggi doppia sessione con Ada, mattina 2 ore e pomeriggio altre 2 ore. 3 ore di supplizio per me e solo 1 ora di tranquillità :) Si perché si vede che la piccola preferisce la morbidezza di mia moglie ai miei peli del petto :D E chi le da torto :!: Oggi su e giù la saturazione, non incontrava la posizione e alla fine grido nel cielooooo! Uaaaaahhhh! E vai! Questa si che è la mia piccola Ada :!: Una leonessa che ruggisce :D
L'operazione per rimettere il suo intestino a posto ancora c'è una disputa tra pediatria e chirurgia in corso. E' come il tiro alla fune... prima o poi troveranno un accordo e opereranno Ada. Si, perché la condizione ottima sarebbe 2 kg e almeno 3 mesi dall'operazione, ma di sto passo due chili li prende quando è maggiorenne :!:
Ora sta di nuovo con la parenterale, perché così l'intestino riposa un poco e la flora intestinale si riprende un poco dalla fatica di perdere tanti liquidi per colpa della borsa.
Nella letterina a Babbo Natale vorrei mettere tante cose, o forse dovrei mettere una marea di desideri, ma per il momento solo voglio che la mia piccina possa migliorare, che le possano fare al più presto l'operazione e che tutto si risolva bene.
Tra i regalini che già ho ricevuto c'è stata una videocamera, un bellissimo regalo di mia moglie che ho subito usato per filmare la leonessa :) Indubbiamente i video escono meglio che con il telefonino, però ora mi tocca studiare un poco per poter migliorare la qualità parkinson dei video che faccio e soprattutto iniziare ad editarli per poter fare un filmino come si deve, che Ada se lo merita :!:
Intanto la piccola già è arrivata a 39,5 cm di lunghezza e 27cm di circonferenza testa. Niente male per la piccolina di casa :)
Stasera 1330gr... speriamo bene
----------------------------------------------------------------------------------
Hola a tothom,

Fa una mica massa de temps que no escric, malament, molt malament! És que entre aniversari, pastissos, regals i mal de gola no he tingut gaire temps ni ganes d'escriure. Ho sento, intentaré retallar més temps per al blog. Avui parlem de regals i cartes. Malauradament l'Ada no m'ha fet cap regal d'aniversari! Aquest cap de setmana he cangurat dues vegades :), avui doble sessió amb l'Ada, al matí 2 hores i a la tarda 2 més. 3 hores de suplici per a mi i només una hora de tranquil·litat :) Sí, perquè es veu que la petita prefereix la suavitat de la meva dona que els meus pèls del pit :D I qui li porta la contrària :!: Avui la saturació anava amunt i avall, no trobava la posició i a la fi ha posat el crit al cel! Uaaaaahhhh! Vinga! Aquesta si que és la meva petita Ada :!: Una lleona que rugeix :D
L'operació per retornar l'intestí al seu lloc encara és una discussió entre pediatres i cirurgians. Abans o després trobaran un acord i operaran l'Ada. Sí, perquè la condició òptima seria 2 kg i almenys 3 mesos des de la primera operació, però a aquest pas dos quilos els farà quan sigui major d'edat :!:
Ara torna a estar amb la parenteral, perquè així l'intestí reposa una mica i la flora intestinal es reprèn de la fatiga de perdre tants líquids per culpa de la bossa.
En la carta al Pare Noël voldria posar tantes coses, o potser hauria de posar-hi un mar de desitjos, però de moment només vull que la meva petita pugui millorar, que li puguin fer l'operació com més aviat millor i que tot acabi bé.
Entre els regalets que ja he rebut hi havia una videocàmera, un fantàstic regal de la meva dona que de seguida he utilitzat per gravar la lleona :) Indubtablement els vídeos surten millor que amb el telèfon mòbil, però ara em toca estudiar una mica per poder millorar la qualitat parkinson dels vídeos que faig i sobretot començar a editar-los per poder fer una pel·liculeta com és degut, que l'Ada s'ho mereix :!:
Mentrestant la petita ja ha arrivat a 39,5 cm. de llargada i 27 cm. de perímetre cranial. Gens malament per la petita de casa :)
Aquest vespre 1.330 grams... esperem que vagi bé

Esplugues de Llobregat, 15/11/2009

martedì 10 novembre 2009

A fraciconeeee!

Come direbbe un vecchio amico dell'università: "A fracicone!"
Ora capisco come mai Ada si piglia tutto... è proprio come suo padre! Da ieri sera ho di nuovo mal di gola! Quindi domani si va dal medico e vediamo un po' che mi da per guarire... io non lo so, forse voi potete rispondermi... ma perché io mi ammalo sempre e gli altri no :?: :D
La piccola Ada già non ha più l'infezione, e meno male :!: Ci siamo liberati di quest'incubo :!: Oggi cangurava a 21 di ossigeno e 3,5 l/m, e vai!
Obiettivo 1: scendere con questa pressione :!:
Obiettivo 2: magna e farsi grande... oggi 1230gr. -10 rispetto a ieri, ma se quello che conta è la "tendenza", allora stiamo sulla giusta strada, anche se stiamo a chilometri dalla meta :!:
In questi giorni le hanno pure fatto la prova della fibrosi cistica e di altre malattie genetiche, una prova che è di routine, ma che a me fa un poco paura. Sarò un padre troppo apprensivo, però finché non vedo il negativo non sto tranquillo.
La piccola comunque piano piano cresce e si fa "grande". Si sta a fa una spilungona. Ha una mano da pianista per quanto sono lunghi i suoi ditini :) Sarà un'artista da grande :?:
Seguendo il consigli di Stefania ho fatto due brevi video con il telefonino... non si vede molto bene però è meglio di niente... ad Ada sicuro che piaceranno :D
----------------------------------------------------------------------------------
Com diria un vell amic de la universitat: "Ets un fluix!"
Ara entenc perquè l'Ada ho agafa tot... S'assembla al seu pare! Des d'ahir al vespre torno a tenir mal de gola! Així doncs, demà toca anar al metge i a veure què em dóna per curar-me... No ho sé, potser vosaltres em podreu contestar... Per què jo em poso malalt sempre i els altres no?
La petita Ada ja no té infecció, i menys mal! Ens hem lliurat d'aquest malson. Avui cangurava a 21 d'oxigen i a 3,5 l/m, visca!
Objectiu 1: Baixar aquesta pressió.
Objectiu 2: Menjar i fer-se gran... Avui 1.230 gr. -10 respecte ahir, però el que compta és la "tendència", així que estem en el bon camí, encara que faltin quilòmetres per la meta.
En aquests dies li han fet també la prova de la fibrosi quística i d'altres malalties genètiques, una prova que és de rutina, però que a mi em fa una mica de por. Seré un pare massa aprensiu, però fins que no vegi el negatiu no estaré tranquil.
La petita a poc a poc creix i es fa "gran". S'està fent llargaruda. Té una mà de pianista per com en són de llargs els seus ditets. Serà una artista de gran?
Seguint el consell de l'Stefania he fet dos breus vídeos amb el mòbil... No es veuen massa bé però són millors que res... A l'Ada segur que li agradaran.



Esplugues de Llobregat, 10/11/2009

lunedì 2 novembre 2009

Space Invaders e Pallapupas

Oggi terza operazione per Ada in 3 mesi, beh un poco meno di 3 mesi.
ROP... questa brutta bestia... Dopo due ore e mezzo di operazione (anestesia inclusa) e dopo aver sparato non so quante volte con il laser. Chiudo gli occhi e mi viene in mente il videogioco Space Invaders. La chirurga lì sparando alla retina di Ada e facendo punti dopo punti... e poi bonus finale! E si, perché ci ha detto che ha dato un bel fino da torcere con tutto quello che aveva agli occhietti :)
Ci hanno detto che l'operazione è andata bene e che giovedì passeranno a vedere come stanno i suoi occhietti belli 8)
Oggi mentre aspettavamo nella sala d'attesa del blocco chirurgico abbiamo fatto conoscenza dei Pallapupas (http://www.pallapupas.org) , i pagliacci che aiutano i bambini, ed anche i grandi, e li intrattengono rendendo l'attesa più rilassante. Grazie a loro l'attesa è durata un poco meno e ci siamo fatti un po' di risate.
Poi finita l'operazione hanno riportato Ada nella sua casetta e sono iniziati i problemi... prima di tutto per operarla l'avevano intubata un'altra volta, e quindi hanno dovuto rimettere il respiratore in funzione. Purtroppo la presa dell'ossigeno sta in alto e, visto che le infermiere erano un poco bassine, non avevano messo bene la presa e non c'era abbastanza pressione di O2!!! Ossia l'infermiera aumentava l'ossigeno ad Ada pero la saturazione scendeva, scendeva, scendeva... sempre più giù!
Alla fine via con il neopuff ed ho dovuto mettere io la presa bene al suo posto! :)
Però non finiva lì... fughe a non finire (più o meno 80%) e quindi saturazione che scendeva in picchiata un'altra volta.... questa volta il problema era il tubo che l'avevano collocato troppo dentro e quindi la dottoressa con tirarlo un poco ha rimesso a posto la situazione, ma CHE PAURA! Rivivevo l'incubo del respiratore, dell'oscillatore e di tutto quello che ci era passato... speriamo che torni presto in cpap la piccola e poi con occhialini... che il tubicino non lo vogliamo più :!: è vero Ada?
Ci ha fatto molta tenerezza vedere la piccola un'altra volta così vulnerabile :!:
Mia moglie al vederla con gli occhietti così gonfi si è messa a piangere :!:
Non farci piangere di più, piccolina! Ti vogliamo bene e vogliamo portarti a casa presto! La O'Chan ti aspetta! Ci butteremo tutti e tre nel letto appena fatto, io te e la O'Chan! Così la mamma si incazzerà con me pero non piangerà nel vederti felice e finalmente in casa. Non voi fare arrabbiare la mamma con me :?:
----------------------------------------------------------------------------------
Avui tercera operació per a l'Ada en 3 mesos; bé, una mica menys de 3 mesos. ROP... aquesta bèstia lletja... Després de dues hores i mitja d'operació (anestèsia inclosa) i després d'haver disparat no sé quantes vegades amb el làser. Tanco els ulls i em ve al cap el videojoc Space Invaders. La cirurgiana allà disparant a la retina de l'Ada i fent punts i més punts... i després bonus final! Sí, perquè ens ha dit que hi havia molta tela amb tot allò que tenia als ullets. Ens han dit que l'operació ha anat bé i que dijous passaran a veure com estan els seus ullets bonics. Avui a la sala d'espera del bloc quirúrgic hem conegut els Pallapupas (http://www.pallapupas.org), els pallassos que ajuden els nens, i també els grans, i els entretenen relaxant-los en l'espera. Gràcies a ells l'espera ha durat una mica menys i ens hem fet unes quantes rialles. Acabada l'operació han tornat a portar l'Ada a la seva caseta i han començat els problemes... Per operar-la l'havien intubat una altra vegada, així que han hagut de tornar a posar el respirador en funcionament. Malauradament la presa d'oxigen estava alta i, tenint en compte que les infermeres eren una mica baixetes, no l'havien posat bé i no hi havia prou pressió d'O2!!! La infermera li augmentava l'oxigen a l'Ada però la saturació baixava, baixava, baixava... sempre més avall! Finalment han hagut de fer servir el Neopuff i jo he posat bé la presa! Però no s'ha acabat allí... L'Ada tenia moltes fugues (més o menys 80%) i la saturació baixava en picat una altra vegada... Aquest cop el problema era el tub, col·locat massa endins, la doctora ha resolt el problema estirant-lo una mica cap a fora, però QUINA POR! Revivia el malson del respirador, de l'oscil·lador i de tot allò que ens havia passat... esperem que la petita torni aviat al cpap i després a les ulleretes... que el tubet no el volem més, oi Ada? Ens ha fet molta tendresa veure la petita tan vulnerable una altra vegada. La meva dona en veure-la amb els ullets tan inflats s'ha posat a plorar. No ens facis plorar més, petiteta! T'estimem i et volem portar a casa aviat! L'O'Chan t'espera! Ens llençarem tots tres sobre el llit acabat de fer, tu, jo i l'O'Chan! Així la mama s'enfadarà amb mi però no plorarà veient-te feliç i finalment a casa. No vols fer enrabiar la mama amb mi?

Esplugues de Llobregat, 02/11/2009

sabato 31 ottobre 2009

No news is good news

Hola,

oggi non ci sono grandi novità, stiamo sempre in attesa dell'operazione di lunedì, mentre Ada continua ad ingrassare al suo ritmo... 20gr al giorno... ieri stavamo a 1180gr.

Oggi l'hanno misurata, 37cm di lunghezza ( +1 rispetto alla settimana scorsa) e 26cm di circonferenza della testa (+1 rispetto a 2 settimane fa). Non ci possiamo lamentare per il momento.

Per il resto continua a sorridere e questo ci conforta perché vuol dire che si sente bene e a gusto, e continua ad usare il suo bel ciuccio... "guai a chi me lo tocca!"
----------------------------------------------------------------------------------
Hola,

Avui no hi ha grans novetats, continuem a l'espera de l'operació de dilluns, mentre l'Ada continua engreixant-se al seu ritme... 20 grams cada dia... ahir estàvem a 1180gr.

Avui l'han mesurat, 37cm de llargada (+1 respecte a la setmana passada) i 26cm de perímetre cranial (+1 respecte a dues setmanes enrere). De moment no ens podem queixar.

D'altra banda continua somrient i això ens conforta perquè vol dir que se sent bé i a gust, i continua fent servir el seu bonic xumet... "qui me'l toqui tindrà problemes!"




Esplugues de Llobregat, 31/10/2009

giovedì 29 ottobre 2009

Guerra e pace

Iniziamo con la guerra o con la pace? Con la guerra che Ada è quello che fa sempre...
Oggi visita oculistica, l'altra settimana aveva ROP di grado II-III, questa settimana ROP alle stelle! E per di più a tutti e due gli occhietti belli che ha! Risultato, lunedì mattina operazione con laser. Sarà la terza operazione della sua vita, per fortuna tutti ci confortano dicendoci che è una operazione più light delle altre che ha fatto. Questo si, con il fantasma di intubarla di nuovo per l'operazione (e speriamo di nooooooooo).
La pace... oggi alla piccola hanno messo gli occhialini per respirare! Wow, non sapete la faccia che abbiamo fatto io e mia moglie nel vederla con i tubicini nuovi :D
In un primo momento cercava di togliersi tutto la leonessa, poi si è calmata ed ha iniziato ad accettare gli occhialini e a respirare meglio.
Mia moglie oggi ha cangurato e la piccola è stata tranquilla quasi tutto il tempo... quasi tutto il tempo perché nel pomeriggio le hanno fatto la prima dosi di vaccini, due punturine e zac, pianto di Ada che si incazza come una belva :D. Poi meno male che con le coccole di mia moglie si è calmata un'altra volta... ahhh queste mamme ! Un toccasana contro le disavventure dei figli :!:
----------------------------------------------------------------------------------
Comencem amb la guerra o amb la pau? Amb la guerra, que és allò que l'Ada fa sempre...
Avui visita oculística, la setmana passada tenia ROP de grau II-III, aquesta setmana ROP pels núvols! I a més, a tots dos ullets tan bonics que té! Resultat, dilluns al matí operació amb làser. Serà la tercera operació de la seva vida; afortunadament tots ens tranquil·litzen dient que és una operació més light que les altres que ha patit. Això sí, amb el fantasma d'haver-la de tornar a intubar per l'operació (esperem que noooooooooo).
La pau... avui a la petita li han posat les ulleretes per respirar! Wow, no sabeu la cara que hem fet la meva dona i jo en veure-la amb els tubets nous.
En un primer moment, la lleona intentava treure-s'ho tot, però després s'ha calmat i ha començat a acceptar les ulleretes i a respirar millor.
La meva dona avui ha cangurat i la petita ha estat tranquil·la quasi tota l'estona... quasi tota l'estona perquè a la tarda li han fet la primera dosi de vacunes, dues punxadetes i zac, plor de l'Ada que es posa feta una fera. Menys mal que amb les moixaines de la meva dona s'ha calmat una altra vegada... ahhh aquestes mames! Una curasana per les desventures dels fills.



Esplugues de Llobregat, 29/10/2009