lunedì 27 gennaio 2014

Una nova vida a Suècia



Fa cinc mesos que no escrivim i en aquest temps la nostra vida ha canviat radicalment. Des de setembre vivim a Lund, a l'extrem sud de Suècia, i tot just ara podem començar a dir que ens estem adaptant...

Ja feia un parell d'anys que consideràvem l'opció de marxar a viure a l'estranger i el projecte es va materialitzar aquest estiu. Pesaven la crisi i les retallades, la manca d'opcions laborals (especialment per mi, que vaig tenir la brillant idea d'estudiar Periodisme), però també les ganes de viure una nova experiència i d'allunyar-nos del dolor viscut, tot i que això no serà mai del tot possible.

Inicialment volíem inscriure l'Ada en una llar sueca d'agrupament (similar a la de Cerdanyola), però vam canviar d'opinió i vam decidir-nos per una escola internacional. La idea era facilitar la transició lingüística i escolar si més tard marxàvem a un altre país, però no va sortir com esperàvem. Lamentablement, l'escola no estava preparada per a nens com l'Ada i, el que és pitjor, no volia estar-ho. El pas per l'Escoleta de Bellaterra havia estat tan positiu que gairebé havíem oblidat que teníem una filla "especial", però aquí es van encarregar de recordar-nos-ho dient que necessitava una atenció d'1 a 1, que s'enfilava en llocs perillosos, que queia massa sovint, que tenia accidents amb el pipí... Quan la direcció del centre va decidir (unilateralment i sense cap reunió prèvia amb nosaltres) reduir la jornada escolar de l'Ada al mínim legal (3 hores diàries), vam mobilitzar-nos i, després d'exposar el problema a l'Ajuntament, vam entrevistar-nos amb la directora del centre que havíem barallat com a primera opció. Per sort tot va anar molt ràpid i, tres setmanes més tard, l'Ada va començar a la llar pública sueca amb una nurse assistint-la per facilitar l'adaptació. En aquest segon centre tenen molta més experiència amb nens de tot tipus (oients, sords o amb altres discapacitats) i sembla que ja li han agafat la mida a la lleona. No s'ofeguen en un got d'aigua ni els cauen els anells quan un nen embruta els pantalons, i el projecte educatiu és molt més consistent que en l'escola internacional.

Després d'un parell de mesos molt difícils (especialment per a mi, que he reviscut totes les meves pors i paranoies), la situació sembla reconduida. L'Ada va molt contenta a la llar (i dic llar perquè a Suècia els nens no van a l'escola fins que tenen 6 anys) i les mestres es mostren satisfetes amb els seus progressos. El control d'esfínters encara és una assignatura pendent (l'Ada mai no demana d'anar al WC però abans de començar el curs feia setmanes que s'aguantava el pipí les hores que fos necessari, cosa que va deixar de fer a la primera escola), però a canvi anem millorant en autonomia personal. Ara la lleona se sap treure i posar les botes tota sola (una altra cosa és que vulgui), l'abric, la "xarpa" (la bufanda) i la gorra, i suca la mantega al pa com qualsevol altre nen suec (tinc pendent parlar de l'educació preescolar sueca i del seguiment dels nens sords aquí, molt diferent del català).

Quant al llenguatge, i després d'uns mesos d'estancament, estem veient grans progressos. Suposo que tant de garbuix no facilita les coses i quatre llengües (català, italià, castellà i suec) necessiten un temps per assentar-se, però el vocabulari multiidioma no para d'augmentar i ara ja hi ha 4 paraules en suec (titta=mira, vatten=aigua, mjölk=llet, hej då=adéu) i segurament altres que nosaltres no escoltem a casa. També observem que comença a descobrir les potencialitats del llenguatge oral com a eina de comunicació, i és freqüent que ens deixi anar rotllos llarguíssims sense vocalitzar ni articular, amb la qual cosa no entenem quasi res... En fi, l'important és que, tot i els nostres dubtes i els "professionals" que a vegades ens fan dubtar, l'Ada va progressant al seu ritme.

També ha esdevingut una comentarista de dibuixos (la Pimpa i la Peppa Pig han cedit el lideratge al Pingu, el seu preferit actualment) i és molt divertit escoltar com nomena tot el que va veient a les imatges ("el sol", "el pingüí", "ha caigut", "no passa res", etc.). Un dia d'aquests hem de gravar un vídeo per immortalitzar aquests moments :)

Us deixem un resum d'aquests mesos en imatges perquè veieu com ha crescut l'Ada (la nostra ex miniatura pesa ja 19,3 kg i medeix 117 cm!)

Jugant en un dels parcs que hi ha al nostre barri




D'excursió al far de Kullen 

Tornant de Karlstad


L'habitació de l'Ada a Suècia


Al Jardí Botànic de Lund





A Landskrona


Lluint modelet


Ajudant el pare a bufar les espelmes del seu 37è aniversari

Thomanders Jul a Lund

Sortint de casa amb el pare


Jugant al jardí de la llar sueca





Una salutació molt especial per als amiguets catalans de l'Ada i els professionals de l'Escoleta, el CREDAV de Sabadell i el DAPSI de Ripollet, que (malgrat la crisi i la manca de recursos) tan planer ens han fet el camí. Us devem molt i us portem sempre en els nostres cors!

10 commenti:

  1. Todo lo demás que había leído se me olvidó cuando llegue a lo de los 19 kiloooooos!! jajaja está enorme! Ada es una dura! va a poder con los 4 idiomas, la nueva escuela, todo, sin duda. Un abrazo y que vaya todo bien en el nuevo hogar :)

    RispondiElimina
    Risposte
    1. :D :D

      Gracias Verónica, ¡ojalá que sea así!

      Elimina
  2. Ostres, si resulta que esteu vivint a Suècia! Sí que sabia que havíeu comprat una caseta però no que hi pensàveu anar a viure... Sort a la nova aventura!
    L'Ada està tremenda, súper gran i guapa!

    Raqueleta SP

    RispondiElimina
    Risposte
    1. Gràcies Raqueleta! Malauradament la casa la tenim a 500 km i estem de lloguer... Però bé,almenys ara hi podem anar més sovint!

      Elimina
  3. Sou uns valents i l'Ada ha sortit igual de caperruda i tirada cap endavant, ja es veu. Tindrà moltes oportunitats amb totes aquestes llengües i multiculturalitats, de debò que us admiro per l'amor que es respira als vostres textos i pels reptes que assoliu. Altres estarien lamentat-se de la seva sort. Un petonàs admiratiu!

    RispondiElimina
  4. Moltes Gràcies Cèlia!
    De tant en tant també ens lamentem, no creguis! :D

    RispondiElimina
  5. Sono ormai 16 mesi che seguo il vostro blog e i progressi della piccola Ada. Sono anch'io papà di una bimba nata prematura di 25 settimane che ha avuto tanti problemi in ospedale e vedere come cresce bene Ada mi fa sperare tanto per la mia bimba. Anche se non vi conosco vi voglio bene. Forza Ada!

    RispondiElimina
  6. Grazie Flavio,
    per il momento non ci possiamo lamentare anche se ci sono alti e bassi. Oltretutto ritrovarti in un paese così diverso non aiuta, però comunque in generale siamo positivi sul futuro di Ada.
    E tua figlia come sta? Di dove siete?
    Un abbraccio forte

    RispondiElimina
    Risposte
    1. Ciao, Veronica ora sta bene in confronto a quello che ha passato, che poi è quello a cui vanno incontro un po' tutti i prematuri dalle 23 alle 27 settimane. Lei comunque non si è fatta mancare nulla durante la sua lunga permanenza all ospedale S. Matteo di Pv:
      -frattura omero e clavicola (non riuscivano ad estrarla e dovevano fare alla svelta perché non respirava), broncodisplasia polmonare, ossigeno pressurizzato e ossido nitrico (stava andando in collasso polmonare), sepsi, IVH 3 grado a sx. IVH 4 grado a dx., ittero, 8 trasfusioni, ROP 1 GRADO, stenosi della polmonare e aorta. Di tutto questo... Rimane "solo" il problema della stenosi aorta ma in continuo miglioramento (fortunatamente ha preso questa strada) e l esito dell emorragia. La parte destra del corpo è perfetta, muove male braccio e gamba sx. Per questo tanta fisioterapia. Tuttavia i medici sono ottimisti abbiamo messo scarpine ortopediche con plantarino per raddrizzare piedino sx storto (posizione equina) Veronica a 12 mesi di età corretta è in piedi e vuole camminare e quindi bisogna intervenire subito per il piedino. Prossima settimana visita all' arcispedale di Reggio Emilia per vedere come procedere. Considerando come era iniziata ora va molto bene. Tanta fisioterapia ci aspetta nei prossimi anni e tenere monitorata la questione del restringimento a carico dell arco aortico. A livello intellettivo fortunatamente nessun deficit. Test vari hanno dato ottimi esiti. Comunque, noi siamo di Piacenza. Ciao ciao.

      Elimina
  7. Hola,

    He trobat el vostre bloc tot navegant, i és molt bonic per la vitalitat i optimisme que comunica.

    En aquesta entrada dieu que deixeu "pendent parlar de l'educació preescolar sueca i del seguiment dels nens sords aquí, molt diferent del català". Si en algun moment podeu publicar un post explicant-ho seria molt interessant!

    Gràcies per compartir la vostra experiència!





    RispondiElimina