martedì 6 ottobre 2009

Anche di illusioni si vive!

Allora... resoconto del giorno:


  • Ada continua in pericolo di vita (e chi no in quel reparto?).
  • Satura tra gli 81 e i 95... normalmente sta sui 90 (almeno quando stavamo noi).
  • L'ossigeno stasera stava a 80 e la frequenza DeltaP (che si aggiusta automaticamente secondo il valore del CO2 che riceve la macchina) è passata da 60 a 40.
  • Inizieranno a darle un'altra volta latte materno
  • Ada si muove e apre gli occhi quando le parliamo
Io non voglio insinuare niente però:


  • Ada lotta e ce la mette tutta
  • Ada ha più forza di tutti i medici messi insieme e di noi naturalmente
  • E' vero che non migliora rapidamente... però parte da una situazione difficile...
  • Se ieri i medici ci dicevano che il suo intestino non funzionava e non assimilava bene il latte... perché ora le daranno latte un'altra volta?
  • Se sta tanto male perché le tolgono il sedante?
  • Perché stasera un'infermiera ci ha detto che ha sentito da non so che medico dire "oggi Ada sta un po' meglio" ed a noi solo dicono "sta uguale"?

Oggi è il cumplemese di Ada... e lei ci ha fatto ben 3 regali


  • Ci ha fatto una serie di "sorrisi" che non mi dimenticherò mai
  • Ci guardava con quegli occhioni belli che ha!
  • Si è comportata proprio bene e ci ha trasmesso lei la forza di andare avanti

Ma non erano i genitori che dovevano aiutare i figli a sopravvivere?
Io non so che succederà domani, però oggi sono felice. Il mondo ancora è nero per noi, però Ada ci ha messo un poco di colore ed allegria.
----------------------------------------------------------------------------------
Llavors... Resum del dia:


  • L'Ada continua en perill de vida (i qui no en aquell box?)
  • Satura entre els 81 i els 95... normalment està sobre 90 (almenys quan hi érem nosaltres)
  • L'oxigen aquest vespre estava a 80 i la freqüència DeltaP (que s'ajusta automàticament segons el valor del CO2 que rep la màquina) ha passat de 60 a 40
  • Començaran un altre cop a donar-li llet materna
  • L'Ada es mou i obre els ulls quan li parlem

Jo no vull insinuar res però:


  • L'Ada lluita amb totes les seves forces
  • L'Ada té més força que tots els metges junts i també, naturalment, que nosaltres
  • És veritat que no millora ràpidament... però parteix d'una situació difícil...
  • Si ahir els metges ens deien que el seu intestí no funcionava i no assimilava bé la llet... Per què ara li donaran llet una altra vegada?
  • Si està tan malament per què li redueixen la sedació?
  • Per què aquesta nit una infermera ens ha dit que ha sentit dir a no sé quin metge "avui l'Ada està una mica millor" i a nosaltres només ens diuen "està igual"?

Avui és el cumplemes de l'Ada... i ella ens ha fet tres bons regals:

  • Ens ha fet una sèrie de "somriures" que no oblidaré mai
  • Ens mirava amb aquells ullassos tan bonics que té!
  • S'ha portat molt bé i ens ha transmès ella la força per tirar endavant
Però no eren els pares que havien d'ajudar els fills a sobreviure? Jo no sé què passarà demà, però avui sóc feliç. El món és encara negre per nosaltres, però l'Ada hi ha posat una mica de color i alegria.

Esplugues de Llobregat, 06/10/2009

6 commenti:

  1. Un peto molt molt fort del Walid per l'Ada en aquest cumplemes! Pensem en vosaltres i us transmetem la nostra força en aquesta lluita i perquè l'ADA us pugui fer gaudir avui també dels seus somriures!

    RispondiElimina
  2. Non sai quanto mi ha fatto felice sentire che va meglio!!!! Forza Ada!!!!
    La prematurità l'avrai già sentito è un ottovolante...un giorno giù in picchiata...un giorno voli in alto... fino all'uscita!!!

    RispondiElimina
  3. Marta ("Tolinso")7 ottobre 2009 15:25

    Molta forza familia!!! l'Ada lluita amb totes les forces!!! i vosaltres sou exemplars!!!!! Esperem que tot vagi millorant i que els metges cada cop diguin mes sovint lo d"avui esta una mica millor". Una abracada molt forta!!

    RispondiElimina
  4. No som conscients de la força que tenen els bebés prematurs. Se sobreposen a coses que nosaltres, els adults, no aguantaríem.
    Sovint, quan tot pinta negre, fan un tomb que fa callar al més veterà dels doctors.
    FORZA ADA! Estem amb vosaltres.

    RispondiElimina
  5. Moltes forces a tots 3! És veritat, els prematurs tenen molta força, i moltes ganes de viure, t'ho diu la petita gran Berta. Petons

    RispondiElimina