lunedì 12 ottobre 2009

Sto uscendo pazzo...o forse già è troppo tardi per rinchiudermi?

E' più di una settimana che la piccola lotta con tutte le sue forze con l'alta frequenza e l'ossigeno sempre alto (stamattina stava a 84, poi è scesa a 64, poi è risalita a 90).
Ma oggi non era una giornata come le altre. Qui oggi è festa nazionale e quindi l'ambiente era ancora più strano. Una giornata di sole autunnale, la gente passeggiando per la strada, tutti felici e contenti (tranne noi ovviamente).
Non so se per le preghiere che ho fatto davanti all'incubatrice o per pura casualità... oggi si è rotto il tubo della macchina che porta l'aria alla piccola Ada. Mentre l'infermiera toglieva l'acqua che si condensa nel tubo, nota che una fuga costante di aria... bisogna cambiare il tubo. Mentre l'infermiera cambia il tubo la pediatra (l'unica che non ci ha trattato da appestati finora) con il Neopuff da l'ossigeno alla piccola. Da subito vede che la Ada risponde bene e decide di fare una prova. Prende l'ambu (il respiratore manuale) e da ossigeno ad Ada per vedere un poco la resistenza dei suoi polmoni. Ed in effetti nota che non tutto è perso... non sono polmoni perfetti però ancora si può fare qualcosa :D
Ci avverte che se i risultati delle analisi del sangue escono più o meno bene cercherà di cambiarle il respiratore. Torniamo a casa non sapendo più che pensare... stiamo in un circolo vizioso e la speranza si fa sempre più piccola :roll:
Mia moglie nel pomeriggio si gode della sua sessione di bagno in acqua del mar morto che le ha regalato una cara amica.
Torniamo all'ospedale ed incontriamo per il corridoio la pediatra con un sorriso enorme :D (e qui piango mentre scrivo e quasi piango quando la vedo).
CI racconta che le hanno cambiato il tipo di tubo e poi visto che andava bene le hanno cambiato il respiratore, e visto che andava bene le hanno abbassato l'ossigeno a 63 :!:
Io ero così nervoso che non ho retto più di 15 minuti davanti all'incubatrice. Dovevo camminare un poco, sfogarmi, prendere un poco di ossigeno io ora :!:
Non so se la piccola riuscirà a resistere molto con il respiratore normale o se avrà un'altra ricaduta, però di una cosa sono sicuro. E' proprio una leonessa la piccola Ada.
Prendo spunto da una risposta... tiè tiè tiè a tutti i medici che già davano per morta mia figlia una settimana fa! Tiè, tiè tiè a tutti i medici che non hanno mosso un dito o non si sono nemmeno fermati a pensare un poco a come dare una mano ad Ada. Un grazie enorme a Sonia (l'infermiera che è una delle poche che la tratta con amore) e sopratutto a Montse ( la pediatra che sembra non aver perso tutte le speranze e sempre ci da le notizie,quelle belle e quelle brutte, in modo professionale e amabile, senza ammazzarci sul posto).
La guerra non è vinta ancora, lo so, però lasciatemi godere sta vittoria!
----------------------------------------------------------------------------------
Fa més d'una setmana que la petita lluita amb totes les seves forces amb l'alta freqüència i l'oxigen sempre alt (aquest matí estava a 84, després ha baixat a 64 i ha tornat a pujar a 90). Però avui no era un dia com els altres. Aquí avui era festa nacional i per això hi havia un ambient estrany. Una diada assolellada de tardor, la gent passejant pel carrer, tots feliços i contents (excepte nosaltres, evidentment).
No sé si per les pregàries que he fet davant la incubadora o per pura casualitat... avui s'ha trencat el tub de la màquina que porta l'aire a la petita Ada. Quan la infermera treia l'aigua que es condensa en el tub, ha notat que hi havia una fuga constant d'aire... calia canviar el tub. Mentre canviava el tub, la pediatra (l'única que no ens ha tractat com a empestats fins ara) donava oxigen a la petita amb el Neopuff. De sobte s'adona que l'Ada respon bé i decideix fer una prova. Agafa l'ambú (el respirador manual) i dóna oxigen a l'Ada per veure quina era la resistència dels seus pulmons. I en efecte, nota que no tot està perdut... no són pulmons perfectes però encara s'hi pot fer alguna cosa.
Ens diu que, si els resultats dels anàlisis de sang surten més o menys bé, intentarà canviar-li el respirador. Tornem a casa sense saber què pensar... estem en un cercle viciós i l'esperança es redueix cada cop més.
A la tarda, la meva dona ha gaudit d'una sessió de bany en aigua del mar mort que li ha regalat una bona amiga.
Tornem a l'hospital i trobem la pediatra pel passadís amb un somriure enorme (ploro mentre escric i quasi ploro quan l'he vista).
Ens explica que li han canviat el tipus de tub i, com que anava bé, li han canviat el respirador i li han abaixat l'oxigen a 63.
Jo estava tan nerviós que no he pogut suportar més de 15 minuts davant la incubadora. Havia de caminar una mica, desfogar-me, oxigenar-me jo també.
No sé si la petita podrà resistir gaire amb el respirador normal o si tindrà una altra recaiguda, però d'una cosa estic segur. La petita Ada és una lleona.
Segueixo el suggeriment d'una resposta... enrere tots els metges que ja donaven per morta la meva filla fa una setmana! Enrere tots els metges que no han mogut un dit o no s'han aturat a pensar una mica en com ajudar l'Ada. Un gràcies enorme a la Sònia (una de les poques infermeres que la tracta amb amor) i sobretot a la Montse (la pediatra que sembla que no ha perdut mai les esperances i ens dóna les notícies, tant les bones com les dolentes, de manera professional i amable, sense deixar-nos morts allà mateix).
La guerra encara no està guanyada, ho sé, però deixeu-me gaudir aquesta victòria!

Esplugues de Llobregat, 12/10/2009

5 commenti:

  1. bene!!!! sono contenta per questa vittoria importante, che trovi la compagnia di tante altre vittorie e che tra breve andiate tutti a casa insieme.

    RispondiElimina
  2. Espero que les anàlisis surtin bé i que la peque pugui donar un pas endavant. De mica en mica s'omple la pica Ada!

    RispondiElimina
  3. Forza... battaglia dopo battaglia...si arriva a casa!!!!

    RispondiElimina
  4. Me n'alegro tant!!!! Molta força, petita Ada, els estàs deixant a tots amb la boca oberta, clar que sí!
    Enrere els dinosaures!

    RispondiElimina
  5. Quines bones notícies!!! això és fantàstic! segur que a partir d'ara les coses canvien a fi de bé. Un petó molt fort a tots tres!!! ;)
    Glauc.

    RispondiElimina