giovedì 8 aprile 2010

Cuanto tiempo sin veros

Mamma mia! E' un mese che non scrivo, che schifo che faccio! Qui a casa procede tutto bene :D Le vacanze sono appena finite ed ora aspettiamo maggio, e poi giugno, e poi settembre... :wink:
Queste vacanze sono state piene di gioia e di dolore. Di dolore perché mercoledì 31 Marzo abbiamo avuto la messa per il piccolo Jaume. Naturalmente la ferita è ancora ben aperta nel nostro cuore, non è facile dimenticare. Sarà vero che con il tempo tutto si sana :?:
Meno male che poi la domenica ci ha pensato Ada a rallegrarci un po'. Domenica di Pasqua abbiamo "ribattezzato" la leonessa. Più che un battesimo era completare il rito che aveva iniziato il prete dell'ospedale. Ora Ada ha un padrino (mio fratello) ed una madrina (mia suocera). L'anno prossimo quindi per pasquetta riceverà la "mona" come tutti i bimbi catalani :) E' tradizione qui in catalogna che il padrino/madrina regali al figlioccio un dolce tipico di pasqua che si chiama la "mona".
La piccola in tutto questo tempo che non ho scritto ha fatto de bei progressi. Ora pesa 5030gr, piano piano ci stiamo avvicinando ai 5500gr necessari per il potenziali che deve fare il 28 di questo mese, non so se arriveremo in tempo, però ci proviamo... ora le tocca ingrassare "solo" 23gr al giorno! Ce la faremo :?:
La belva è super sveglia, inizia a prendere in giro tutti :!: Fa i capricci quando la mettiamo sulla sedia a sdraio (è tutta colpa di mio padre che in questi giorni di vacanza passeggiava in casa con lei in braccio :!: :!: :!: ed ora vuole continuare a fare lo stesso :P ), si diverte molto quando la lasciamo sul tappetino a giocare con il parco giochi che le abbiamo comprato e poi naturalmente quando si stanca inizia ad urlare :D
ha un caratterino la leonessa :!: Pensate che cerca di girarsi, arriva a mettersi di lato, ma ancora non ce la fa a completare il giro e quindi si arrabbia. La fisioterapista ci ha detto che sta proprio bene visto tutto quello che ha sofferto.
Questa settimana ci ha consigliato di iniziare a metterla seduta, e per farlo ci ha suggerito il Bumbo, una specie di poltrona dove "incastrare" la leonessa. E così oltre a stare seduta in modo corretto, ha la possibilità di curiosare in giro :mrgreen:
Ritornando alle vacanze, i miei si sono divertiti un sacco a fare da nonni. Mio padre era come un avvoltoio.... volava intorno ad Ada e la prendeva in braccio non appena era possibile. Quasi me la toglie dalle mani :!: :D :!: :D Non so se ce la farà mio padre a resistere fino a settembre... mi sa che un'altra scappata se la faranno i miei :D
Ora vi lascio che il ciclo del biberon ricomincia di nuovo e devo lasciarvi per preparare la pappa ad Ada.
Un abbraccio a tutti
----------------------------------------------------------------------------------
Mare meva! Fa un mes que no escric, quin fàstig que faig! Aquí a casa tot continua bé :D Les vacances tot just s'han acabat i ara esperem maig, i després juny, i després setembre... :wink:
Aquestes vacances han estat plenes d'alegria i de dolor. De dolor perquè dimecres 31 de març vam tenir la missa en record del petit Jaume. Naturalment la ferida encara és ben oberta al nostre cor, no és fàcil oblidar. Serà veritat que el temps tot ho cura :?:
Menys mal que després diumenge l'Ada es va encarregar d'alegrar-nos una mica. Diumenge de Pasqua vam "rebatejar" la lleona. Més que de batejar-la, es tractava de completar el rite que havia iniciat el capellà de l'hospital. Ara l'Ada té un padrí (el meu germà) i una padrina (la meva sogra). Així doncs, l'any vinent per Pasquetta rebrà la mona com tots els nens catalans :) Aquí a Catalunya és tradició que el padrí/padrina regali al fillol un pastís típic de Pasqua que es coneix com la mona.
La petita en tot aquest temps que no he escrit ha fet grans progressos. Ara pesa 5.030 grams, a poc a poc ens estem apropant als 5.500 grams necessaris per als potencials que ha de fer el 28 d'aquest mes, no sé si arribarem a temps, però ho intentem... Ara li toca engreixar "només" 23 grams per dia! Ho aconseguirem :?:
La fera està super espavilada, comença a prendre el pèl a tothom :!: Fa capritxos quan la posem a l'hamaqueta (és culpa del meu pare que en aquests dies de vacances passejava per casa amb ella en braços :!: :!: :!: i ara vol continuar fent el mateix :P), es diverteix molt quan la deixem sobre la manta jugant amb el gimnàs que li vam comprar i després, quan es cansa, naturalment comença a cridar :D
Té caràcter la lleona :!: Penseu que intenta girar-se, arriba a posar-se de perfil, però encara no aconsegueix completar el gir i s'enrabia. La fisioterapeuta ens ha dit que està molt bé tenint en compte tot el que ha patit.
Aquesta setmana ens ha aconsellat que comencem a asseure-la, i per fer-ho ens ha suggerit el Bumbo, una espècie de butaca per encaixar la lleona. D'aquesta manera, a més d'estar asseguda de manera correcta, pot xafardejar el seu voltant :mrgreen:
Tornant a les vacances, els meus pares s'han divertit un munt fent d'avis. El meu pare era com un voltor... volava entorn de l'Ada i l'agafava a coll tan aviat com era possible. Quasi me la treu de les mans :!: :D :!: :D No sé si el meu pare resistirà fins al setembre... em sembla que faran una altra escapadeta :D
Ara us deixo que el cicle del biberó torna a començar de nou i he de preparar el menjar de l'Ada.
Una abraçada a tots

martedì 2 marzo 2010

Prima lettera di Ada o quasi

Carissimi/e zii e ziette della TIN del Sant Joan de Déu,

Ora che già sono passati 2 mesi che sono a casa, i miei genitori pensano che vi dovrei scrivere per spiegarvi come sto e ringraziarvi per aver avuto cura di me così bene.

Da quando me ne sono andata mi sono fatta molto grande, peso 3920 grammi e sono lunga 53 centimetri! Mangio bene e dormo ancora meglio, e raramente piango. Papà e mamma sono felici perché dicono che sono una bambina molto buona. Mi piace osservare tutto ed uscire a passeggiare le giornate di sole; peccato che per il momento sono state davvero poche! Inoltre mi piace fare il bagnetto e qualche volta cerco pure di nuotare. E' da varie settimane che sorrido, specialmente quando la mamma fa la buffoncella... Mercoledì scorso ho fatto la mia prima risata sonora. La fisioterapista viene a visitarmi una volta alla settimana a casa e dice che faccio progressi; in questi ultimi giorni mi sono resa conto che la testa e le spalle sono indipendenti e già comincio ad avere un collo! Ora già apro di più le mani e sto imparando ad alzare la testa. A volte mi arrabbio con la fisioterapista perché ho fame e mi stanco con tanta ginnastica, però in generale sono molto obbediente e disciplinata.

Papà e mamma sanno che non sarei qui senza il vostro aiuto e dicono che devo ringraziarvi e venirvi a visitare ogni tanto per farvi sapere che non vi dimentico.

Grazie a tutte le infermiere e infermieri che si sono presi cura di me

Ad Àgueda per aver aiutato i miei genitori nei primi tempi da canguro e per la sua empatia. Non sai con che illusione aspettavano che fosse il tuo turno per farmi uscire dall'incubatrice e poter stare tutti e tre insieme!

A le Anne per non perdere mai il sorriso né l'entusiasmo per il lavoro. Grazie a voi la mia prima casa è stata un poco più calda.

A Carlos per la tenerezza con cui mi ha trattato durante l'estate che abbiamo passato insieme e per tutti i pannolini che mi ha fatto su misura.

Ad Esther per la sua infinita dolcezza e perché non riesce e nemmeno vuole nascondere che i bimbi sono la sua passione.

A Joel, il mio secondo fidanzato, per tutte le notti che abbiamo passato insieme e per dare l'opportunità ai miei di cominciare a sentirsi genitori.

A Marga per la sua simpatia e per le spiegazioni che dava sempre a papà e mamma. Sempre ricorderò quando mi prendeva la mano e mi chiamava "piccolina".

A Merche per insegnare alla mia mamma a darmi il petto e per la sicurezza che ha dato ai miei venendo a visitarmi a casa le prime settimane.

A Puri per aver acceso una scintilla di speranza nel cuore di mamma e papà quando la mia fiamma sembrava fosse spenta del tutto. E' stata il mio appoggio nei giorni più terribili.

A Sònia per darmi il meglio di se, per soffrire con noi e cercare di riscattarmi fino alla fine. Per capire e far capire come fa una buona amica, per essere una buona professionista e ancora miglior persona. Sempre saremo in debito con te.

Papà, mamma ed io sappiamo che ci scordiamo di molti nomi, però questi mesi sono stati pieni di confusione e sono accadute così tante cose... Vi chiediamo perdono e vi ringraziamo perché è anche grazie a voi che sono qui!

Ai pediatri

Ad Anna perché non ha rinunciato mai a salvarmi la vita malgrado tutti gli ostacoli che si sono presentati. A lei specialmente, voglio dirle che non soffra per me se in un futuro avrò un (o più di un) problema a causa della mia prematurità estrema. I miei genitori mi amano molto e hanno promesso di aiutarmi. Grazie per concedermi sempre il beneficio del dubbio e darmi tutto l'aiuto possibile.

A Cristina, per provare tutte le combinazioni possibili di medicine e modalità respiratorie disponibili. Non te l'ho reso facile però tu sempre sei stata all'altezza della situazione.

A Marta per aver preso cura così bene di me e del mio fratellino quando siamo nati e per aver trasmesso la gravità della nostra situazione senza abbatterci del tutto. Grazie per mantenere in vita mio fratello il tempo sufficiente per fare in modo che i miei genitori potessero dargli l'ultimo saluto e per fargli capire che non aveva possibilità di vivere una vita degna. Sarà sempre il nostro angioletto! Grazie anche per rianimarmi quel giorno che ho perso il CPAP; mia mamma non lo dimenticherà mai!

A Montse, per non tirare mai la tovaglia e conservare sempre il buon umore. Grazie per togliermi dall'alta frequenza quando sembrava sicuro che non ce l'avrei fatta... Papà e mamma sempre ricorderanno quel giorno in cui hai fatto ritornare il sole.

A Orlando ed a Patrícia per tener informati i miei genitori senza aumentare ancora di più le paure che già avevano. I primi tre mesi la mamma aveva paura di entrare sola al box...

A Ruth per avermi re-intubato tante volte. Ti chiedo perdono per averti complicato un buon numero di guardie... Non sapevo quello che facevo!

A tutti i pediatri che non ho nominato, vi ringrazio per le ore che mi avete dedicato. Vi ricorderò sempre calcolando le dosi esatte della parenterale e scrivendo larghissimi informi a mano, in piedi davanti alla mia incubatrice, osservandomi e visitandomi per scoprire il più piccolo cambio e agire di conseguenza. Anche a voi vi sono debitrice!

A Marta Gavaldà ed a Margarita Ibáñez, grazie per essere state la spalla dove piangere dei miei genitori e grazie per aiutarli a piangere ed a razionalizzare il dolore che sentivano. Senza di voi sicuramente sarebbero diventati ancora più pazzi!

A tutti voi, GRAZIE PER SALVARMI E DAR SUPPORTO MORALE AI MIEI GENITORI.
SEMPRE AVRETE UN POSTO PRIVILEGIATO NEI NOSTRI CUORI.

----------------------------------------------------------------------------------

Estimats/des tiets i tietes de la UCIN de Sant Joan de Déu,

Ara que ja fa dos mesos que sóc a casa, els papes pensen que us hauria d’escriure per explicar-vos com estic i donar-vos les gràcies per haver-me cuidat tan bé.

Des que vaig marxar he crescut molt, peso 3.920 grams i medeixo 53 centímetres! Menjo bé i dormo encara millor, i rarament ploro. Els papes estan molt contents perquè diuen que sóc una nena molt bona. M’agrada observar-ho tot i sortir a passejar els dies de sol; llàstima que de moment han estat pocs! També m’agrada banyar-me i a vegades fins i tot provo de nedar. Ja fa setmanes que somric, especialment quan la mama fa pallassades... Dimecres passat vaig fer la meva primera rialla amb so. La fisioterapeuta em ve a veure un cop per setmana a casa i diu que vaig fent progressos; en aquest temps m’he adonat que el cap i les espatlles són independents i ja començo a tenir coll! Ara ja obro més les manetes i estic aprenent a aixecar el cap. A vegades renyo la fisioterapeuta perquè tinc gana i em canso de tanta gimnàstica, però en general sóc molt obedient i disciplinada.

Els papes saben que no seria aquí sense vosaltres i diuen que us he de donar les gràcies i venir-vos a veure de tant en tant perquè sapigueu que no us oblido.

Gràcies a totes les infermeres i infermers que em vau cuidar

A l’Àgueda per haver ajudat als papes en els primers cangurs i per la seva gran empatia. No saps amb quina il•lusió esperàvem que tinguessis torn perquè em traguessis de la incubadora i poder estar tots tres junts!

A les Annes per no perdre mai el somriure ni l’entusiasme per la feina. Gràcies a vosaltres la meva primera casa va ser una mica més càlida.

Al Carlos per la tendresa amb què em va tractar durant l’estiu que vam estar junts i per tots els bolquers que em va fer a mida.

A l’Esther per la seva infinita dolçor i perquè no pot ni vol amagar que els nens l’apassionen.

A l’Elisa per haver-me acompanyat sempre en aquest llarguíssim recorregut.

Al Joel, el meu segon nòvio, per totes les nits que vam passar junts i per donar l’oportunitat als papes de començar a exercir com a tals.

A la Marga per la seva simpatia i per les explicacions que donava sempre al papa i a la mama. Sempre la recordaré agafant-me la maneta i dient-me “petitona”.

A la Merche per ensenyar la meva mama a donar-me el pit i per la seguretat que va donar als papes venint-me a visitar a casa les primeres setmanes.

A la Puri per haver encès una espurna d’esperança en el cor dels papes quan la meva flama semblava haver-se apagat del tot. Vas ser el seu puntal en els dies més terribles.

A la Sònia per donar-nos el millor de si mateixa, per patir amb el nostre patiment i intentar rescatar-me fins al final. Per entendre i fer entendre com una bona amiga, per ser bona professional i encara millor persona. Estarem sempre endeutats amb tu.

Els papes i jo sabem que ens deixem molts noms, però aquests mesos han estat confosos i ens han passat per alt un munt de coses... Us demanem perdó i us donem les gràcies perquè també per vosaltres sóc aquí!

A l’equip pediàtric

A l’Anna perquè no va renunciar mai a salvar-me la vida malgrat tots els obstacles que es van presentar. A ella especialment, vull dir-li que no pateixi per mi si en el futur tinc algun (o més d’un) problema derivat de la meva prematuritat extrema. Els meus papes m’estimen molt i han promès fer-me costat. Gràcies per concedir-me sempre el benefici del dubte i donar-me tota l’ajuda possible.

A la Cristina, per provar totes les combinacions de medicament i modalitats respiratòries disponibles. No t’ho vaig posar mai fàcil però tu sempre vas estar a l’alçada del repte.

A la Marta per haver-nos cuidat tan bé a mi i al meu germanet quan vam néixer i per haver transmès als papes la gravetat de la nostra situació sense ensorrar-los del tot. Gràcies per mantenir amb vida al meu germà el temps suficient perquè els papes se’n poguessin acomiadar i per fer-los entendre que no tenia possibilitats de viure dignament. Serà sempre el nostre angelet! Gràcies també per reanimar-me aquell dia que vaig perdre el CPAP; la meva mama no ho oblidarà mai!

A la Montse, per no llençar mai la tovallola i conservar sempre el bon humor. Gràcies per treure’m de l’alta freqüència quan semblava segur que m’hi perdria... El papa i la mama sempre recordaran aquell dia en que vas tornar a fer sortir el sol.

A l’Orlando i a la Patrícia per informar als papes sense posar-los més por al cos de la que ja tenien. Els primers tres mesos la mama no s’atrevia a entrar sola al box...

A la Ruth per haver-me reintubat tantes vegades. Et demano perdó per haver-te complicat un bon grapat de guàrdies... No sabia el que em feia!

A totes les pediatres de les quals no dic el nom, us donem les gràcies per les hores que m’heu dedicat. Us recordarem sempre calculant les dosis exactes de la parenteral i escrivint llarguíssims informes a mà. Dempeus davant la meva incubadora, observant-me i explorant-me per detectar el més petit canvi i reaccionar en conseqüència. A vosaltres també us ho dec tot!

A la Marta Gavaldà i a la Margarita Ibáñez, gràcies per haver estat l’espatlla dels meus pares i ajudar-los a plorar i a racionalitzar el dolor que sentien. Sense vosaltres segurament haurien acabat una mica més bojos!

A tots i totes vosaltres, GRÀCIES PER SALVAR-ME LA VIDA I DONAR SUPORT MORAL ALS MEUS PARES.

SEMPRE OCUPAREU UN LLOC PRIVILEGIAT EN ELS NOSTRES CORS.

Cerdanyola del Vallès, 01/03/2010

sabato 27 febbraio 2010

Se son rose fioriranno, fioriranno se sono rose...

Salve,

è un'eternità che non scrivo. E`vero, prima di tutto mi scuso con tutti voi.
Nel frattempo Ada ha passato visita dal pediatra dell'ospedale, dal pediatra delle ASL, dall'oftalmologo e dal nutrizionista, oltre alle sedute settimanali con il fisioterapista. In generale tutti sono contenti di come sta Ada, ora ha raggiunto 3880gr, è lunga 53cm e ha un perimetro della testa di 35cm. Sta piano piano rientrando nelle curve di crescita. Tutto bene si potrebbe dire... e no :!: Oggi la mazzata di una che sicuramente aveva il giorno storto :evil: :evil: :evil:
Oggi visita di Ada dal pediatra della ASL per i vaccini che le toccano. Si inizia con peso e misure. Mia moglie avendo dei dubbi su quello che deve e non deve fare la piccola avendo quasi 3 mesi corretti, domanda all'infermiera quando dovrebbe iniziare a toccare gli oggetti. L'infermiera inizia allora dicendo che stava in super ritardo in tutto :!: ! Si si, proprio con queste parole o quasi :!: :evil: Mia moglie rimane di pietra :? L'infermiera allora chiama preoccupata la pediatra, quasi a voler dire "guarda come sta male questo bebè", ma dico io, il saper trattare con i pazienti e la famiglia dei pazienti esiste o è solo un sogno :?:
L'infermiera non sapeva proprio nulla di Ada!!!! Ma come si permette di fare questa scenata senza sapere niente della leonessa! Sicuro che non ha visto mai una prematura di 23 settimane :!: Mamma mia.. mi ribolle il sangue :evil: :evil: :evil: :evil:
Per fortuna la pediatra è molto competente e ha detto che Ada fa più o meno quello che deve fare per l'età (corretta) che ha. Ha ancora il problema di un braccio che non stende completamente, ha ancora il riflesso di Moro ed ancora non alza sufficientemente la testa quando sta pancia in giù. Per fortuna non sono tutte notizie negative :)
La piccola quando la mettiamo seduta mantiene la testa proprio bene, anche se naturalmente ancora bisogna lavorarci su.
Oltretutto la pediatra è rimasta pienamente soddisfatta di come sta ingrassando la leonessa :) Ora Ada già inizia a prendere uno o due cucchiaini di cereali nel biberon di latte materno che le diamo la mattina e la sera. E per il momento sembra che le piacciano, forse pure troppo :!: L'infermiera avrebbe voluto introdurre un poco di frutta invece dei cereali però la nutrizionista aveva già deciso... La verità è che non so che differenza c'è tra iniziare con la frutta o con i cereali... :roll:
La settimana prossima visita dal neurologo... ci darà una nuova mazzata :?:
Speriamo proprio di noooooooooo !!!!!



Cerdanyola del Vallès, 26/02/2010

martedì 9 febbraio 2010

Ricominciaaaaaamoooooooo

A volte ci sono cicli della vita che non finiscono mai... proprio come gli esami!
Lunedì visita dall'otorino. Meno male che il dottore non era tanto pessimista, altrimenti non starei qui a scrivere ora...
Come dicevo, la leonessa non ha passato il test e quindi oggi toccava visita per vedere come procedere. Il dottore ha prima ispezionato le orecchie di Ada e poi ha iniziato a scrivere su dei fogli cose incomprensibili... ancora ci dobbiamo fare l'abitudine, che ci possiamo fare. Per noi tutto questo è un mondo alquanto strano... sembra un sogno/incubo.
Ci ha spiegato che il test che Ada non ha passato è solo orientativo, nel senso che se lo passa ci sente, se non lo passa non vuol dire che non ci sente, bisogna fare un esame più accurato. Oltretutto visto che quando c'era musicoterapia in TIN Ada sembrava ascoltare, e visto che a volte a casa, quando sta dormendo, reagisce a provocazioni mie e di mia moglie corrugando la fronte, il dottore ci ha detto che possibilmente la piccola non è sorda del tutto. Potrebbe avere problemi con alcune frequenze (le acute visto che il primo esame usa soprattutto quelle) e quindi bisogna aspettare i risultati della PEAee (Potenziali Evocati Acustici di stato stabile come dicono qui) e pure le otoemissioni che le faranno il 28 d'Aprile. Poi il dottore ci dirà come procedere. Abbiamo molta paura e a volte penso perché ci tocca pure quest'altra mazzata (o semi-mazzata visto che ancora nulla è perso).
Ovviamente non ci sono solo cattive notizie, ogni tanto Ada ci regala qualche perla. Sta diventando sempre più un pesce visto che le piace molto fare il bagnetto e si incazza quando esce :!: E` super felice nell'acqua e le piace sgambettare. Oltretutto non sappiamo se per casualità però inizia a toccare le cose quando sta nell'amaca. Continua a osservare tutto e tutti con i suoi occhioni enormi e è arrivata a 3300gr.
Questo ultimo dato è molto importante perché per poter fare la PEAee deve arrivare a 5500gr :!: Evidentemente Fanny ha già calcolato quanto deve ingrassare Ada al giorno... 28gr. Arriverà in tempo :?:
----------------------------------------------------------------------------------
De vegades hi ha cicles a la vida que no s'acaben mai... just com els exàmens!
Dilluns visita a l'otorrino. Menys mal que el doctor no era gaire pessimista, altrament no estaria escrivint ara aquí...
Com deia, la lleona no va passar el test, així que tocava visita per veure què fer. El doctor primer ha examinat les orelles de l'Ada i després ha començat a escriure sobre el paper coses incomprensibles... encara no ens hi hem acostumat, què hi farem. Per nosaltres aquest és un món estrany... sembla un somni/malson.
Ens ha explicat que el test que l'Ada no ha passat és només orientatiu, en el sentit que qui el passa hi sent; qui no el passa no vol dir que no hi senti, cal fer un examen més acurat.
A més, tenint en compte que quan hi havia musicoteràpia a la UCIN, l'Ada semblava escoltar, i que, alguns cops a casa, reacciona a provocacions meves i de la meva dona arrugant el front, el doctor ens ha dit que possiblement la petita no és sorda del tot. Podria tenir problemes amb algunes freqüències (les agudes, ja que el primer examen fa servir sobretot aquelles), així que cal esperar els resultats dels PEAee (Potencials Evocats Auditius d'estat estable) i també de les otoemissions que li faran el 28 d'abril. Després el doctor ens dirà com hem de procedir. Tenim molta por i de vegades penso per què ens toca també aquesta patacada (o semi-patacada tenint en compte que encara no hi ha res perdut).
Òbviament no hi ha només males notícies, de tant en tant l'Ada ens regala alguna perla. S'està convertint cada vegada més en un peix, ja que li agrada molt banyar-se i s'enrabia quan surt de la banyera :!: És superfeliç a l'aigua i li agrada moure les cames. A més -no sabem si per casualitat- comença a tocar les coses quan està asseguda a l'hamaca. Continua observant-ho tot i a tots amb els seus ullassos enormes i ja ha arribat a 3.300 grams.
Aquesta última dada és molt important perquè per poder fer els PEAee ha d'arribar a 5.500 grams :!: Evidentment la Fanny ja ha calculat quan s'ha d'engreixar l'Ada diàriament... 28 grams. Arribarà a temps :?:

Cerdanyola del Vallès, 09/02/2010

martedì 2 febbraio 2010

E non ci sente...

Siamo appena tornati dall'ospedale e come si può intuire dal titolo del post non ci sono buone notizie per il momento per quanto riguarda l'udito della leonessa. Ha rifatto il test che aveva fatto prima di tornare a casa ed il risultato è stato lo stesso. Ora dobbiamo aspettare lunedì per la visita dall'otorino. Non so se è un tappo di cerume o se sta sorda, a volte sbatto le mani o faccio un rumore con una pentola e sembra infastidita. Non ci capisco più niente... ma se quando stava in ospedale le piaceva la musicoterapia, l'apparecchio della chicco che suonava la rilassava e le piaceva ascoltare la mamma cantare.... come già detto... non ci capisco più niente :!:
Per il resto la piccola sta bene. Arrivati i 3 chiletti ora il prossimo passo saranno i 4. Ce la farà a fine febbraio ad arrivarci :?:
Lunedì ha iniziato la fisioterapia. La fisioterapista è venuta a casa, visto che è una paziente ad alto rischio, e l'ha trovata bene per essere una prematura estrema. Tiene dritta la testa quando la tiriamo su, cerca di sollevarla quando è messa in posizione prona, insomma fa quello che deve fare alla sua età. _Ha iniziato pure a sorridere alla mamma :D A me no... chi sa perché :?:
La settimana scorsa poi un'altra bella notizia. Siamo stati dal pneumologo e l'ha trovata bene, saturazione a 98 :!: E poi la ciliegina sulla torta... ci ha dato visita tra 6 mesi :D .
Insomma, non è che ci sono solo ed esclusivamente cattive notizie in questo post, però come al solito le cattive a volte oscurano le buone. Mea culpa :!:
A volte penso che se uno pensa positivo le cose le andranno bene... sarà vero :?:
----------------------------------------------------------------------------------
Acabem de tornar de l'hospital i, com es pot intuir pel títol del post, de moment no hi ha bones notícies pel que fa a l'oïda de la lleona. Li han repetit el test que li havien fet abans de tornar a casa i el resultat ha estat el mateix. Ara hem d'esperar dilluns per la visita de l'otorrino. No sé si és un tap de cera o si està sorda, a vegades aplaudeixo o faig un soroll amb una paella i sembla que li molesti. No entenc res... però si quan estava a l'hospital li agradava la musicoteràpia, l'aparell de la Chicco que sonava la relaxava i li agradava escoltar la mare cantant... com ja he dit... no entenc res :!:
A part d'això, la petita està bé. Hem arribat als 3 quilos i ara el proper pas seran els 4. Aconseguirà arribar-hi a finals de febrer :?:
Dilluns va començar la fisioteràpia. La fisioterapeuta va venir a casa perquè és una pacient d'alt risc, i la va trobar bé per ser una prematura tan extrema. Aixeca el cap quan l'aixequem enlaire, intenta aixecar-lo quan està bocaterrossa, en resum fa allò que ha de fer per la seva edat. També ha començat a somriure a la mama :D A mi no... qui sap per què :?:
La setmana passada una altra bona notícia. Vam anar al pneumòleg i la va trobar bé, saturació a 98 :!:
I després la cirereta del pastís... ens va donar visita per d'aquí a 6 mesos :D .
En resum, no és que en aquest post hi hagi única i exclusivament males notícies, però com sempre les dolentes eclipsen les bones. Mea culpa :!:
A vegades penso que si un pensa en positiu les coses li aniran bé... serà cert :?:


Cerdanyola del Vallès, 02/02/2010