martedì 20 ottobre 2009

Andiamo per ordine...

  • Le cose non sempre sono come sembrano a prima vista.
  • Si può essere ottimisti, neutrali o pessimisti.
  • Ci sono cose inspiegabili
  • Mia figlia ha due palle così!

Se fosse un incontro di pugilato quello che ha rifilato Ada questa settimana sarebbe un bel gancio destro, di quelli forti che ti pigliano in pieno volto e ti fanno andare al tappeto lasciandoti stordito per alcuni secondi...
Oggi, dopo parecchi giorni, abbiamo potuto vedere la primaria sorridere un'altra volta.
Oggi, dopo parecchi giorni, abbiamo ricevuto notizie buone o non tanto cattive diciamo, perché Ada continua la sua lotta, la guerra non è ancora vinta naturalmente.
Oggi finalmente i medici hanno qualche informazione in più sullo stato della piccola e spero possano usare questa informazione in modo positivo e ottimista.
Al momento attuale abbiamo i seguenti dati:
  • La RMN ha svelato che l'emorragia che ha Ada è in una zona limitata e ben definita del suo cervello e affetta la parte motoria. Il cervello di Ada ancora si deve sviluppare data le settimane che ha ora. Quindi non si sa quello che succederà in questo nostro lungo viaggio.
  • La leucomalacia non c'è, pussa via brutta leucomalacia!
  • Ada è un caso strano e intrigante, ha i polmoni (secondo le radiografie che stanno malissimo), però ora respira con 25 di ossigeno e satura bene... :?: :!: :?: :!:
Secondo l'australian boy, che poi tanto boy non è (sarà uno di quei vecchi decani dell'università con barba bianca e con pochi capelli :?: ) viste le radiografie dei polmoni, la RMN, e vista la serie di operazioni ed infezioni che ha sofferto, Ada ha il 50% di possibilità avere conseguenze gravi e 50% di non avere conseguenze o averle lievi. Ossia... stiamo come 40 giorni fa... al fifty-fifty, al testa o croce.
Pero ha aggiunto ( o lo ha fatto la primaria :?: ) dopo un esame della piccola, e lo penso anche io, che non sempre le cose del corpo umano si possono spiegare con un semplice esame. Ada è attiva e vivace (nel suo possibile naturalmente). Reagisce agli stimoli esterni e si incazza come una belva quando le rompono le scatole :D. Nonostante tutto quello che ha passato è ancora lì che lotta. Ha una ROP di grado I ad un occhio, ma ci ha detto la primaria che è in una zona periferica dell'occhio. Ci ha anche detto che Ada ha passato il "picco" di settimane dove normalmente si vede se un prematuro ha ROP... però lo sappiamo che Ada non è una prematura normale... quindi ci toccherà aspettare qualche settimana in più, anche perché i suoi occhietti ancora si stanno "formando".
Nei prossimi giorni, tra domani e dopodomani, la metteranno un'altra volta in cpap. Questa volta se la prendono con calma seguendo i consigli dell'australian boy. "Chi va piano va sano e va lontano" diceva mia nonna, ed ha ragione!
Oggi è così... domani non lo so che succederà... però so che Ada ora ha degli alleati anche nell'ospedale :D
Un ringraziamento a tutti voi che vi siete preoccupati in questi giorni per la vita di mia figlia, mandando mail, chiamando al telefono, inviando post nel Facebook o in prematuri.com o socpetit.cat semplicemente dedicandoci una preghierina ogni tanto, non so come avremmo fatto senza il vostro aiuto
La guerra non è vinta... ma noi continuiamo a lottare!
----------------------------------------------------------------------------------
  • Les coses no sempre són com semblen a primera vista
  • Es pot ser optimista, neutral o pessimista
  • Hi ha coses inexplicables
  • La meva filla els té molt ben posats!
Si fos un combat de boxa, el que ha executat l'Ada aquesta setmana seria un fantàstic ganxo dret, d'aquells forts que t'agafen en plena cara i et fan caure a terra deixant-te atordit uns segons...
Avui, després de molts dies, hem pogut veure la cap d'unitat somriure una altra vegada.
Avui, després de molts dies, hem rebut notícies bones o, millor dit, no tan dolentes, perquè l'Ada continua la seva lluita i naturalment la guerra encara no està guanyada.
Avui finalment els metges tenen alguna informació més sobre l'estat de la petita i espero que la puguin fer servir de manera positiva i optimista.
Ara mateix tenim les següents dades:
  • La ressonància magnètica ha desvetllat que l'hemorràgia que va tenir l'Ada es troba en una zona limitada i ben definida del seu cervell i afecta la part motora. El cervell de l'Ada encara s'ha de desenvolupar tenint en compte les setmanes que té ara. Així doncs, no se sap que passarà en aquest viatge nostre tan llarg.
  • No hi ha leucomalàcia, fora lletja leucomalàcia!
  • L'Ada és un cas estrany i intrigant, té els pulmons fets pols segons les radiografies, però ara respira a 25 d'oxigen i satura bé...
Segons l'australian boy, que tan boy no és (serà un d'aquells vells degans d'universitat amb la barba blanca i pocs cabells?) vistes les radiografies dels pulmons, i vista la sèrie d'operacions i infeccions que ha patit, l'Ada té el 50% de possibilitats de tenir seqüeles greus i un 50% de tenir-les lleus o no tenir-ne. O sigui... estem com fa 40 dies... meitat i meitat, a cara o creu.
Però ha afegit (o ho ha fet la cap d'unitat?) després d'examinar la petita, i ho penso també jo, que no sempre les coses del cos humà es poden explicar amb proves mèdiques. L'Ada és activa i vital (dins les seves possibilitats, és clar). Reacciona als estímuls externs i s'enrabia de valent quan la molesten. Continua lluitant malgrat tot el que ha passat. Té una ROP de grau I en un ull, però ens ha dit la cap d'unitat que és una zona perifèrica de l'ull. També ens ha dit que l'Ada ha passat el "pic" de setmanes en què normalment es veu si un prematur té ROP... però sabem que l'Ada no és una prematura normal... així que ens tocarà esperar alguna setmana més, també perquè els seus ullets encara s'estan "formant".
En els propers dies, entre demà i demà passat, la tornaran a posar una altra vegada en CPAP. Aquest cop s'ho prenen amb calma seguint els consells de l'australian boy. "A poc a poc i bona lletra", deia la meva àvia, i té raó!
Avui és així... demà no sé què passarà... però sé que ara l'Ada també té aliats a l'hospital.
Un agraïment a tots vosaltres, que us heu preocupat aquests dies per la vida de la meva filla enviant emails, trucant per telèfon, enviant posts al Facebook o a prematuri.com i socpetit.cat, o simplement dedicant-nos una pregària de tant en tant, no sé com ho hauríem fet sense la vostra ajuda.
La guerra no està guanyada... però nosaltres continuem lluitant!

Esplugues de Llobregat, 20/10/2009

6 commenti:

  1. Troppo felice di leggere queste notizie!!!! Godetevi questa vittoria!!!! Forza Ada!!!!

    RispondiElimina
  2. Què bé! Porto dilluns i dimarts pensant tot el dia amb com hauria anat la visita amb l'Australian boy (?).
    Quina GRAN lluitadora. És impresionant. I les estadístiques jo ja me les conec.....anar fent i anar gaudint de tots els avenços.
    Petons per tots vosaltres.

    RispondiElimina
  3. Hai ragione,Ada ha due palle così e queste sono gran belle notizie.Un passetto alla volta,con i piedi ben per terra e piano piano si va avanti.
    Renate e Francesco

    RispondiElimina
  4. sisisi! és una lleona aquesta nena! visca! la lluita continua!!
    una abraçada molt gran
    anna i raül

    RispondiElimina
  5. EVVIVA!!! Tifiamo tutti per voi! Ramona e Matilde

    RispondiElimina
  6. leggo di Ada, da un pò..
    credevo di non riuscire a commentare nel blog!!
    Forza Ada! sei una lottatrice nata!!
    hai un sacco di persone che tifano per te!

    RispondiElimina