giovedì 8 ottobre 2009

No hay que tirar la toalla!

Oggi è un giorno un poco strano... le cose avvengono quando meno te le aspetti.
Arrivati in TIN dopo ben 2 ore di assistente sociale, anche se sembrava di più una seduta da una psicologa, siamo entrati e ci siamo diretti dalla nostra leonessa. Dopo un po' mia moglie saluta un'infermiera che è tra quelle con più esperienza. La saluta da parte di una "amica" del forum spagnolo che è stata in TIN parecchio tempo fa. In effetti l'infermiera ci dice che si ricorda benissimo della ragazza e soprattutto della sua piccoletta. Ci racconta una storia molto forte. Potrei riassumerla con una frase: "I pediatri non volevano stubare per i moltissimi problemi che aveva, però io sentivo che la piccola ce la poteva fare ed ho insistito..." ed in effetti si che poi è diventata una storia a lieto fine :D
Ci ha detto che nella sua larga esperienza ha visto di tutto... bambini che nascevano sani e che poi morivano, altri dati per morti che alla fine ce la facevano. Ma soprattutto ci ha detto di non buttare mai la spugna, perché se noi buttiamo la spugna anche i medici lo faranno.
Io continuo a credere nella nostra piccolina.
Oggi aveva l'ossigeno a 70, deltaP a 26, saturazione a 89. Tutto bene uno potrebbe dire... ma nooooooo! LA frequenza cardiaca era sui 120! Ma se la piccolina sempre sta sui 140-150 :?: Non vi dico la preoccupazione che si leggeva nella faccia di mia moglie :!:
Meno male che stasera ho chiamato all'ospedale e mi hanno detto che ora stava sui 140 un'altra volta.
Stamattina poi è passato l'oculista per vedere se la piccola ha retino-patia... per il momento no per fortuna.
In tutto questo c'è da dire che non abbiamo sentito nessun pediatra oggi perché erano occupati a dare conforto alla mamma della piccola Anna che era stata appena operata con successo all'intestino. Un abbraccio alla piccola Anna e ai suoi genitori anche se non leggeranno questo post :D
Non sappiamo quindi l'opinione di oggi dei medici, almeno sappiamo che non tutti pensano che un genitore deve buttare la spugna quando le cose vanno male.
La nostra piccola leonessa lotta... perché noi dobbiamo "tirar la toalla"?
----------------------------------------------------------------------------------
Avui és un dia una mica estrany... les coses passen quan menys te les esperes.
Arribats a la UCIN després de dues hores llargues d'assistenta social (tot i que semblava més una sessió amb la psicòloga), hem entrat i hem anat directes cap a la nostra lleona. Després d'una estona, la meva dona ha saludat una de les infermeres més experimentades. L'ha saludat de part d'una "amiga" del fòrum català que va estar a la UCIN fa temps. En efecte, la infermera ens diu que recorda perfectament la noia i sobretot la seva petita. Ens explica una història molt forta. Podria resumir-la amb una frase: "Els pediatres no volien extubar la nena perquè tenia molts problemes, però jo sentia que se'n podia sortir i vaig insistir..." i, en efecte, la història va tenir un final feliç.
Ens ha dit que en la seva llarga experiència ha vist de tot... nens que neixien sans i que després morien, altres donats per morts que finalment sobrevivien. Però sobretot ens ha dit que no hem de llençar mai la tovallola, perquè si la llencem nosaltres també ho faran els metges.
Jo continuo creient en la nostra petitona.
Avui tenia l'oxigen a 70, deltaP a 26, saturació a 89. Tot bé, es podria dir... però nooooooooo! La freqüència cardíaca estava al voltant dels 120! Però si la nena sempre està en 140-150. No us dic la preocupació que es llegia a la cara de la meva dona.
Menys mal que aquesta nit he trucat a l'hospital i m'han dit que ara tornava estar en 140. Aquest matí ha passat l'oculista per veure si la petita ha retinopatia... per sort, de moment no. Cal dir que avui no hem vist cap pediatra perquè estaven ocupats consolant la mare de la petita Anna que acabava de ser operada amb èxit de l'intestí. Una abraçada a la petita Anna i als seus pares encara que no llegeixin aquest post.
Així doncs, no sabem l'opinió dels metges avui, però almenys sabem que no tots pensen que un pare ha de llençar la tovallola quan les coses van malament. La nostra lleona lluita... per què nosaltres hauríem de llençar la tovallola?

Esplugues de Llobregat, 08/10/2009

12 commenti:

  1. molt ben dit!! clar que si!! aquí ningú llença la tovallola!!
    una abraçada molt forta i molts ànims!!!

    RispondiElimina
  2. Si senyor! ni la vostra petita lleona, ni vosaltres heu de tirar la tovallola! Molta força i una gran abraçada!

    RispondiElimina
  3. carissimi genitori di Ada..prego e spero tanto per voi.
    Forza Ada fagli vedere che hai stoffa da vendere.
    Un abbraccio
    giovanna bellizzi

    RispondiElimina
  4. El otro día escribí un comentario que se perdió porque no tenías las cookies activadas, pero venía a decir algo parecido a lo que comentas.
    Al final creo que tenéis que ser vosotros los que digáis hasta cuándo luchar, además de Ada, y no los médicos. Y que no perdáis nunca la esperanza, que Ada note que creéis en su recuperación, que no os rendís al igual que ella no lo hace; que esté rodeada de pensamientos positivos que la ayuden a seguir luchando.
    Y a los médicos les diría, vale la pena dedicarle más tiempo aunque crean que es inútil porque nunca se sabe. Si se le dedican esfuerzos y tiempo, nunca quedará la duda de: hice lo suficiente? y si hubiera hecho más?
    Así que, ánimo y no rendirse jamás, igual que Ada no se rinde!
    Ya tengo ganas de leer en un post que ya la tenéis en casa, jugando con sus juguetitos!

    RispondiElimina
  5. tenete duro, e'una strada in salita intervallata da delle bruttissime discese, ma non e' impossibile arrivare alla vetta: a noi sono serviti 169 gg per poter vedere la luce in fondo al terribile tunnel della prematurita' ma adesso a 6 anni di distanza sono rimasti solo brutti ricordi messi in un baule.tanti baci stefania mamma di Maryam

    RispondiElimina
  6. clar que sí!
    mai dels mais heu de tirar la tovallola!
    a lluitar amb ungles i dents com ho fa la petita gran ada!

    una abraçada
    molly

    RispondiElimina
  7. No pot ser d'una altra manera, cap endavant.
    Ada, has de poder, per tots!
    Fanny, Alberto, molta força.

    RispondiElimina
  8. I tant, a lluitar! Vinga familia! Ada, rep tota la nostra energia.

    Petons per tots,

    Mon

    RispondiElimina
  9. I tant que no heu de deixar de lluitar i perdre la esperança!!
    L´Ada, amb l´ajuda dels metges i del vostre amor i carinyu ho aconseguirà!
    Una abraçada moooolt gran a tots 3!!

    RispondiElimina
  10. Molts ànims i res de llençar la tovallola!!! un petó! ;)
    Glauc, SP.

    RispondiElimina
  11. Endavant Ada, ets tot un exemple de força i lluita, i els teus papes també. Un petó per tots i ànims!
    Ixena (SP)

    RispondiElimina