mercoledì 12 gennaio 2011

S'ha acabat la bona vida

S'han acabat les vacances també per a nosaltres i tornem a tenir l'agenda plena de visites: ahir pneumòleg, avui nutricionista i logopeda, i demà audiometria i fisioteràpia... Adéu a la bona vida i als horaris!
Li vam comentar al pneumòleg que voldríem inscriure l'Ada a la llar d'infants aquest setembre i va arrufar una mica el nas. Entén que seria molt profitós per al desenvolupament psicomotriu de l'Ada i la seva sociabilitat, però considera que encara és fràgil des del punt de vista respiratori. Els pulmons es veuen molt bé i la nena només s'ha refredat dos cops des que va arribar a casa (ara estem sortint del segon), però no podem abaixar la guàrdia. Diu que en tornarem a parlar al juny i que, si finalment va a la llar, li receptarà Singulair per prevenir possibles bronquitis.
Pel que fa a la nutricionista, no ens ha donat l'alta malgrat que el creixement de l'Ada és més que satisfactori. Amb 13 mesos (corregits), mesura 79,5 cm i pesa 8,9 kg... Quan va arribar a casa estava per sota del percentil 3 d'alçada i ara està per sobre del 90, la seva corba ha creuat tota la taula! El pes és prou satisfactori però no és ni de bon tros el de finals de 2010. Entre mocs i tos, l'Ada ha menjat molt menys aquesta setmana i aquest matí no ha volgut esmorzar. La visita era a les 11:00 i just abans d'entrar a la consulta ha fet un macropipí, així que la balança ha marcat 500 grams menys dels que marcava el dia 2 de gener :(
M'he emportat la càmera de vídeo perquè la logopeda pogués veure el testimoni gràfic dels progressos de l'Ada. Sabia que el nostre bitxo emmudiria durant la sessió, com fa sempre :D :D
Tinc curiositat per escoltar l'opinió de la fisioterapeuta quant als progressos psicomotrius que hem fet durant el parèntesi nadalenc. El nonno és néta-addicte i des de fa una setmana l'Ada no toca de peus a terra (literalment), així que no sé si haurem avançat gaire :P Però la veritat és que és una joia veure'ls junts i feliços i els consentim, tot i que sabem que ho pagarem car a partir de demà, perquè els avis tornen a Itàlia i l'Ada no voldrà acceptar que s'han acabat els braços a totes hores.
Desitgeu-nos sort.
-----------------------------------------------------------------------------------------------
Le vacanze sono finite ed anche noi ritorniamo ad avere l'agenda piena di visite: ieri pneumologo, oggi nutrizionista e logopedista, e domani audiometria e fisioterapia... Addio buona vita e ai buoni orari!
Abbiamo commentato al pneumologo che a settembre ci piacerebbe iscrivere Ada all'asilo nido ed ha storto il naso. Capisce che sarebbe molto utile allo sviluppo psicomotore di Ada e alla sua socievolezza, ma considera che ancora è fragile dal punto di vista respiratorio. I polmoni si vedono molto bene e la piccola si è stata raffreddata due volte da quando è tornata a casa (ora stiamo uscendo dalla seconda), però non possiamo abbassare la guardia. Dice che ne riparleremo a giugno e che, se alla fine va all'asilo nido, le ricetterà Singulair per prevenire possibili bronchiti.
Per quanto riguarda il nutrizionista, non ci hanno dato l'OK definitivo nonostante il fatto che la crescita di Ada è più che soddisfacente. Con 13 mesi (corretti), misura 79,5 cm e pesa 8,9 kg... Quando siamo arrivati a casa aveva il percentile dell'altezza sotto il 3 e ora è più di 90, la sua curva ha attraversato tutta la tabella! Il peso è più che soddisfacente pero è lontano da quello della fine del 2010. Tra muco e tosse Ada ha mangiato molto meno del normale questa settimana e stamattina non ha voluto fare colazione. La visita era alle 11:00 e proprio prima di entrare per la visita medica ha fatto una macro-pipi, così che la bilancia ha segnalato 500 grammi in meno rispetto al 2 gennaio :(
Mi sono dovuta portare la videocamera affinché la logopedista potesse avere una prova dei progressi di Ada. Sapevo che la nostra belva farebbe la muta durante la sessione, come fa sempre :D :D
Sono curiosa di ascoltare l'opinione della fisioterapista sui progressi psicomotrici che ha fatto durante le vacanze di Natale. Il nonno è un nipote-dipendente ed è da una settimana che Ada non tocca i piedi a terra (letteralmente), in modo che non so se avrà migliorato :P Pero la verità è che è una gioia vederli insieme e felici e glielo lasciamo fare, anche se sappiamo che lo pagheremo caro a partire da domani, perché i nonni tornano in Italia e Ada non vorrà accettare che già non potrà essere presa in braccio tutto il tempo.
Augurateci buona fortuna.

1 commento: